Visitar un altre planeta ha de ser una experiència espectacular que, de moment, només podem experimentar amb la imaginació. Però posats a imaginar, del que es tracta és de fer-ho de la manera més acurada possible. Aquests dies per la xarxa es discutia com veuríem realment un paisatge marcià. Tenim fotografies fetes pels rovers que hi hem enviat, però les fotos es veuen diferents depenent de les correccions que hi apliquin, de la lluminositat de la càmera, del temps d’exposició i de mil petits detalls més.

De totes maneres, Mart no sembla ser excessivament diferent de la Terra. Segurament molts deserts deuen tenir un aspecte similar. Però que passa amb altres cossos del sistema solar? I posats a triar, com veuríem el paisatge des del més llunyà? Plutó.

El problema és que Plutó està extraordinàriament lluny del Sol i això vol dir que hi haurà molt poca llum. De fet, des d’allà el Sol no brilla com ho fa aquí. Simplement és una estrella destacadament més brillant que la resta, però que difícilment mereixeria el malnom d’astre rei.

En realitat podríem pensar que el paisatge recordaria el d’una nit perpètua, però això seria exagerat. Durant el migdia, en el moment de màxima il·luminació, sí que ens hi podríem veure més o menys bé. De fet, aquí a la Terra hi ha un moment, al voltant de l’albada, en el que la llum ambiental coincideix amb la del migdia de Plutó. És el moment que els de la NASA han batejat amb el nom de “l’hora de Plutó, o “Pluto time”.

L’interessant és que hi ha una web en la qual, si posen on vius, t’indica en quin moment del dia serà la pròxima hora de Plutó i podràs experimentar com és el moment més lluminós del dia plutonià. Jo ho he mirat i des de Barcelona, en aquesta època de l’any cau, al matí, cap a tres quarts de vuit. Més o menys quan pengi aquesta entrada al blog podré mirar per la finestra i imaginar la llum del migdia de Plutó. Si em passa per alt, no hi ha problema. Cap al vespre hi haurà un altre moment de l’hora de Plutó.

Per descomptat, aquella il·luminació feble és la corresponent al migdia de Plutó i la resta del dia ja serà molt més ombrívola. Però el que no es pot dir és que a Plutó sempre és de nit. De totes maneres, les plantes i els organismes fotosintètics ho tenen fumut per sobreviure a Plutó. I les instal·lacions amb plaques solars tampoc tenen gaire futur.