La veritat és que comença a ser una mica avorrit i tinc la sensació de fer-me pesat. Però es que cada vegada que surt un titular relacionat amb la ciència a les notícies, resulta tenir molt poc a veure amb el que l’estudi diu en realitat. Ara toca fer referència a les abelles i els telèfons mòbils. Segons diuen, s’ha demostrat que els telèfons mòbils causen la mort de les abelles. Hi ha molts titulars més o menys diferents, però en tots es conclou el mateix. Si les abelles estan desapareixent, la culpa és de les radiacions dels telèfons mòbils.
Bé, això és el que diuen els titulars de les notícies. Però (oh quina sorpresa!) no és pas el que diu l’estudi en qüestió.
El treball, cas de confirmar-se, és important perquè demostraria que les radiacions emeses per un telèfon mòbil si que tenen un efecte sobre les abelles. I aquí tenim la diferència important. No és el mateix tenir un efecte sobre les abelles que matar les abelles o que causar la desaparició de les abelles.
A mi em sembla que la diferència és fàcil de notar.
Si mireu l’estudi (es pot accedir aquí) veureu que han analitzat el soroll que feia el rusc d’abelles (si, només el soroll) quan posaven un telèfon mòbil just a sota. Un rusc emet un soroll característic relacionat amb el nombre i l’activitat de les abelles que hi hagi dins. Aquest brunzit es pot gravar i analitzar ja que canvia notablement en situacions d’alarma. I això és el que han estudiat.
Van veure que mentre el mòbil estava inactiu no passava res, però quan tenia lloc una trucada, el soroll que feia el rusc es modificava d’una manera notable. Al treball han comparat el que passava segons la durada de la trucada, per veure quan temps trigava el rusc a recobrar la normalitat. En alguns casos trigaven fins a dotze hores a retornar a un estat basal, però també cal dir que l’estudi l’han fet amb telèfons simulant trucades de fins a vint hores.
Tot plegat indica dues coses importants. La primera és que si que sembla que han detectat un efecte causat sobre les abelles per les emissions dels telèfons mòbils. La segona és que molts diaris publiquen coses sense ni mirar-s’ho. Confondre el soroll que fan les abelles amb la mort de les abelles és molt confondre. O simplement algú va llegir per sobre i ho va interpretar com li va semblar. Algú altre va fer un comunicat exagerant una mica, i finalment van exagerar una mica més per escriure el titular.
Però en tot cas, no és pot descartar que la telefonia mòbil tingui alguna cosa a veure amb els casos de desaparició d’abelles que fa uns anys es constaten. De totes maneres, com els autors del treball indiquen, les abelles no acostumen a estar al costat de telèfons mòbils. Ni les trucades habituals duren vint hores. Ni les dades de l’experiment és poden extrapolar sense més a grans distàncies. Ara be, aquestes dades tampoc es poden ignorar. Alguna cosa passa i ara tocarà fer més experiments per analitzar-ho en més detall fins que ho entenguem. Aleshores, potser, serà el moment dels grans titulars.
Ja ho se. Repetir les coses i confirmar-les, estudiar-les en detall i intentar entendre-les, resulta poc espectacular i no permet fer titulars cridaners. Que hi farem…
Home noi, és que l’audiència és molt major si el titular és ‘Nokia mata a l’anella Maia’ que no pas ‘Un estudi assenya-la la possibilitat de que en determinades circumstàncies els senyals de la telefònia mòbil puguin afectar a les abelles’ !
Però això sovint també és culpa dels qui llegeixen determinats mitjans sense importat-los la seva veracitat.
just aquest matí he sentit la noticia per la radio, han dit que quan el mòbil sonava canviava el seu batec de les ales (brunzit) i aleshores s’interpretava com una senyal de perill i es dispersaven i això podia tenir a veure amb la desaparició. No es el mateix que dir que les mata. No he llegit el treball original, només l’abstrat i diu que emeten una senyal de treball que causa la sortida de les abelles del rusc!!! Potser si que una certa dispersió pot esta relacionada amb pèrdua, no?
Sí, jo també ho he sentit a la ràdio aquest matí… la veritat és que fa bastanta pena que mitjans tan ben valorats facin lectures en diagonal de resultats científics…
Em pregunto si no faràn això amb totes les notícies que surten cada dia, titulars cridaners sense parar-se ni a mirar de què va la cosa. Sort que existeix internet per contrastar la informació.
No eren les abelles que eren capaces d’orientar-se mitjançant el camp magnètic? Potser el camp electromagnètic dels mòbils les podria desorientar? Tot i així amb els mòbils nous si l’acostes a una pantalla o a un altaveu ja no hi ha les reaccions habituals de fa uns anys.
Res, sembrant hipòtesis a explorar.
Evidentment, el periodisme fa temps que ha deixat de ser periodisme i només obeeix a la quota de lectors/oients/televidents. En el llibre aicnalubma d’en Puyal se’n queixa i fa autocrítica també. http://www.vilaweb.tv/?video=6668
Pot ser que el que passi a vegades és que es publica (en el sentit de fer públic als mitjan) sense tenir en compte que un periodista no té perquè saber ciència (i generalment no en saben gaire). Molt menys de ciències concretes, ni metodologia ni els límits d’unes conclusions. Potser ens hauriem d’esforçar en facilitar (juntament amb el paper científic) un conjunt de conclusions més assequibles al comú dels mortals. A fi de comptes la ciència, si només l’entenen 4 encèfals privilegiats, a la societat no li serveix de res.
Carquinyol. Doncs que no facin cap article si el titular no els agrada. I aquí perque m’he pres la molestia de mirar l’article original. No puc deixar de pensar com ens la claven en altres temes que no dominem o als que no podem accedir a les fonts originals…
Montserrat. Si que pot tenir algun efecte sobre el comportament i la porientació. I podem especular molt sobre si al final es la causa de l amort. Però son especulacions. Mentre no tinguem més dades, dir que els mòbils maten les abelles és una ximpleria.
DaikuDoncs em temo que la ciènci ano serà l’exepció. I per internet podem contrastar fins a un cert punt. però moltes segur que ens les fan colar. Per sort sempre ens quedarà el sentit comú! 😀
quimnus. Si que pot anar per aquí la explicació. Realment, el que than trobat és interessant i obre moltes preguntes. Però, d’aquí a concloure que ja tenim la resposta a la mort de les abelles, n’hi ha un bon troç.
rmmf. Segur que va per aquí la cosa. però els periodistes haurien de tenir recursos per contrastar. Sempre poden trucar a un expert per mirar de contrastar el que estan a punt de publicar.
De totes maneres, en aquest cas només calia llegir el resum de l’article. Allà és evident que no diu res de matar abelles.
I per descomptat, part de la feina dels científics hauria de ser explicar de manera entenedora que coi fem.
Certament ven més la ciència-ficció que la ciència… també m’agradaria dir que de vegades un titular d’aquests exagerats també pot fer que certa gent que d’altra manera no llegiria una notícia, l’acabi llegint… i això no ho trobo negatiu d’altot… sempre i quant a l’article acabi sent rigurós i no es diguin mentides, esclar.
El problema que crec que té el que diu malayalam és que per la gent “normal”, informar-se és llegir els diaris i veure els telenotícies, i aquella informació en teoria es considera creïble. I dic normal incloent-m’hi, en el sentit que jo fins fa tres anys no havia llegit en ma vida un article científic, i dubto que la gran majoria de gent ho faci.
El que és trist és que es manipuli la informació ja sent conscient que, d’alguna manera, el que es diu no serà contrastat per la gran gran majoria de lectors/espectadors/oients, sinó que colarà. És més, aquestes coses a sobre solen fer gràcia…
Dan.. com a científic que ets ets una de les persones a qui més molesta veure que els periodistes aferrats a un article s’inventen la noticia.
Sempre està bé conèixer la versió científica de la notícia.
malayalam. Ai. Tant de bo servís per captar l’atenció i augmentar l’interès en aquests temes. però cada vegada tinc més clar que molta, moltíssima, gent és queda només amb el titular.
Laia. És clar. En principi assumim que els medis de comunicació han fet la feina de filtrar i contrastar el que diuen. SI no ho fan, quin sentit tenen? (Vale, crear opinió interessada, ja ho se)
Joan. Suposo que a tothom li deu molestar quan això passa en el seu camp. A mi m’emprenya en temes de ciència perquè els conec. Altres serà en temes econòmics, polítics, esportius o culturals.
Una amiga m’ha alertat sobre el teu article sabent que en el meu blog de crítica de mitjans de comunicació ja he tractat alguna vegada l’alegria amb què els nostres mèdia publiquen les novetats dels estudis científics (http://rogervilalta.wordpress.com/2011/01/20/129/).
Els estudis científics, igual que les polítiques reals dels gestors de la cosa pública o el que s’amaga rere les xifres esbombades per una entitat financera, o el que sigui, simplement no són tinguts en compte pels teòricament encarregats de filtrar i traduir en missatge periodístic el que arriba a les redaccions. Això -si és que algun cop ha existit- ja s’ha esfumat.
El que hi ha de manera pràcticament exclusiva és un ‘talla+enganxa” de les notes de premsa sobre els resultats -en aquest cas, d’un estudi científic- enviades per l’institut, universitat o hospital de torn. I com que l’institut, la universitat o l’hospital de torn (els seus gabinets de premsa, vaja) coneixen de sobra les mecàniques i les rutines de l’actual tasca periodística en els mitjans, doncs òbviament empren en les seves notes titulars com més impactants millor -fins i tot traint l’escrupulositat de la pròpia investigació- per tal de captar l’atenció dels que en teoria -repeteixo- han d’investigar i filtrar la font de la notícia (perquè quan una informació ve d’una sola font, per defecte el periodista ha de ser especialment cautelós).
En definitiva, en tots els àmbits, els encarregats de publicitar els seus productes troben els principals aliats propagandístics en els que tenen el deure, no de publicitar, sinó d’informar. La diferència entre les dues branques de la comunicació és teòricament abismal… però només teòricament.
Així de rutinari, així de majoritari, així de trist.
Roger Vilalta. Gràcies pel comentari. Realment el que dius és ben cert. El copia i enganxa funciona com a norma. I els primers emisors (l’hospital, el centre de recerca o qui sigui) ja s’espavila a fer un titular cridaner si no vol evitar que simplement sigui ignorat. El problema (un dels problemes) és marcar el límit. En aquest cas de les abelles no era només una exageració sinò, al final, una noticia diferent.
Per cert. M’ha fet gràcia la teva anàlisi de la noticia de les cardiopaties i l’esport. Més que res perquè la part experimental amb les rates la vàrem fer al nostre laboratori. 😀
Hola, sóc estudiant de biologia i precisament, aquest any he fet un treball sobre aquest tema. Segons els estudis, podem “culpar” a uns factors que provoquen la desaparició de l’abella melífera, que conjutament li causen una immunodepressió, que és el que l’acaba matant. Aquests factors són: la seua explotació, el «nosema ceranae» causant del varroa, la mala alimentació, els plaguicides i molts més.
Felicitats pel bloc! 🙂
Hola Alba. Realment hi ha un bon nombre de candidats a ser el causant de la desaparició de les abelles. I potser les radiacions dels mòbils les haurem d’afegir a la llista, pe`ro no serà només per aquest estudi. En faran falta uns quants més de me´s amplis per considerar-ho seriosament.