Això del canvi d’hora que vàrem fer, una vegada més, aquest cap de setmana, s’ha convertit en la cançó de l’enfadós. Tothom ho critica, però no hi ha manera de treure-s’ho del damunt. El més interessant és que els arguments per mantenir el canvi d’hora o per eliminar-lo d’una vegada són d’allò més febles.

Es parla d’un estalvi que no hi ha manera de quantificar amb precisió i es mostren unes xifres que varien molt, però que en tot cas, sempre són irrisòries. Es parla de problemes de salut que sobretot són mostres d’efecte nocebo, perquè una hora de diferència no representa cap problema fisiològic per adaptar-s’hi. Malament aniríem els caps de setmana, quan alterem en més d’una hora la rutina si fos tan greu.

Reconec que abans m’era més aviat igual. Si diuen que canviem l’hora, la canvio i no li dono més voltes. Inicialment recordo que es parlava de l’estalvi energètic, en uns anys, després de la crisi del petroli dels anys setanta, en què semblava assenyat estalviar. Però aquells motius ara ja fan riure una mica. Una de les xifres que es fan servir és que amb el canvi d’hora estalviem 300 milions d’euros. Una xifra que fa riure en un país que perd 25.000 milions anuals pel frau fiscal. Potser valdria més la pena posar els esforços en evitar el frau i deixar estar les hores en pau.

Sospito que el principal problema deu ser que costa posar-se d’acord en si ens quedem en l’horari d’hivern o en el d’estiu. De nou, s’esgrimeixen arguments d’una feblesa enorme que es poden resumir en “a mi m’agrada més aquest”. Ja se sap que hi ha persones que estan més actives de dia i altres que ho estan de nit. En general, aquest és el motiu de fons i la resta és només buscar arguments per justificar l’horari que més bé els va a ells. A sobre, en uns temps en els quals de qualsevol cosa se’n fa un “casus belli”, no és estrany que els responsables ho deixin estar.

Confesso que quan pregunten quin horari preferiria, no sé que respondre. El que sigui. Ja m’hi adaptaré, igual que m’adapto als horaris d’altres països quan vaig de viatge. Passats tres dies ja no recordes el ritme anterior. I si hi ha dubtes, ni un ni l’altre. Podem adoptar un terme intermedi amb un canvi, definitiu, de trenta minuts. Potser tothom ho trobarà malament, però almenys hi haurà unanimitat.

Però és que, a més, hi ha el tema del fus horari. Espanya segueix l’horari d’Alemanya des dels temps de Franco. Hi ha qui busca arguments per explicar-ho amb motius pràctics, però es fa estrany que la resta de països del nostre voltant no ho facin. Fins i tot el mateix franquisme, quan va imposar el canvi d’hora, l’any 1940, va preveure el retorn a l’hora normal. Si us mireu el BOE de quan van fer el canvi, ja estava previst, a l’article número 5, que “oportunamente se señalará la fecha en que haya de restablecerse la hora normal“. El canvi d’hora estiu i hivern depèn de la Unió Europea, però en el del fus horari es podria fer sense més. Potser que ho facin d’una vegada!