Agafar mostres d’un asteroide

La NASA ha aconseguit una fita històrica, almenys pels americans. Una sonda s’ha dipositat sobre un asteroide, ha recollit una mica de material de la superfície i s’ha tornat a enlairar. La idea és que les mostres aconseguides les portarà cap a la Terra per tal que puguin ser estudiades amb calma i en profunditat. Tota una proesa de l’enginyeria!

En realitat no és la primera vegada que això s’aconsegueix. Els japonesos ja van fer-ho amb la sonda “Hayabusha“, que l’any 2005 es va posar sobre l’asteroide “25143 Itokawa”, va recollir mostres del terra i les va tornar a la Terra l’any 2010. I una segona vegada amb la sonda “Hayabusha 2“, que va recollir mostres de l’asteroide “162173 Ryugu” i que, si tot va bé, arribarà a la Terra amb el seu carregament a finals d’aquest 2020.

Però, és clar, quan ho fan els americans, l’espectacle està garantit.

Si mirem el perfil de la missió, podem veure fins a quin punt arriba a ser complex qualsevol projecte d’aquest tipus. La nau, batejada amb el nom d’OSIRIS-REx” va estar uns anys de camí fins a l’asteroide (101955) Bennu. En realitat és una pedra de poc menys de mig quilòmetre de diàmetre que segueix una òrbita d’aquelles que, de vegades està entre la Terra i el Sol i altres vegades està més enllà de l’òrbita de Mart.

Quan va arribar van haver de posar la nau orbitant l’asteroide. I com que és tan petit, tampoc és que disposin d’una estirada gravitacional generosa. Els ajustaments per fer que la nau es quedi girant al voltant de l’asteroide són més que delicats. Durant un temps el van tenir allà mentre l’equip de la missió agafava pràctica amb el comportament de la nau en aquelles condicions. Un temps que van aprofitar per fotografiar l’asteroide i estudiar-lo a fons. Amb les dades recollides ara podem veure vídeos a una resolució increïble on fer una passejada per la superfície d’un asteroide. amb un nivell de detalls inimaginable fins fa molt poc. Durant aquest temps també triar els llocs on podien posar-se per recollir mostres. Primer en van seleccionar quatre i finalment van triar-ne un, que van anomenar “Nightingale”. Tot seguit van fer una maniobra d’aproximació de la nau, però només per practicar. I finalment, abans-d’ahir van fer la primera de les recollides.

Podríem pensar que la nau es posa sobre l’asteroide, estén un braç mecànic i recull mostres, però la cosa no va anar així, ni de bon tros. La nau ni tan sols es va arribar a posar sobre la superfície. El contacte va ser molt breu i es va fer ser amb un braç mecànic que penja de la nau i que a l’extrem té el mecanisme de recollida de regolita. La regolita és la pols que queda dipositada a la superfície d’aquests objectes i que es va generant pels impactes de micrometeorits sobre la superfície.

La nau va anar baixant lentament fins que l’extrem del braç va toca la superfície. Aleshores es va posar en marxa un corrent de gas nitrogen que va fer aixecar part del material de la superfície i el va arrossegar cap a uns dipòsits on va quedar emmagatzemat. Tot seguit, la nau va tornar a enlairar-se. El contacte va durar només uns segons. Ara es posaran a calcular quant material han recollit per veure si cal fer més maniobres de col·lecta. Sembla una ximpleria, però sense gravetat no és senzill saber quant material tens dins un envàs. No pots simplement posar l’envàs en una bàscula!

Quan tinguin el que cal, només tocarà esperar al moment oportú per començar el viatge de retorn. D’aquí a tres anyets, al setembre del 2023, la nau arribarà a la Terra i podrem aprendre més coses sobre la composició dels asteroides i la formació del sistema solar.

3 thoughts on “Agafar mostres d’un asteroide

  1. Si als de la NASA els hi agrada recollir pols podrien enviar una sonda a casa meva, els asseguro que recollirien mostres de sobres.

  2. Uau, vaja detall de ses roques!
    A veure si ens enganen es ianquis, i aquest peuot no és d’aspiradora! I és un peuot d’un tanc a quatre potes, s’AT-AT que surt a Star Wars? 😉
    Es video és ben guapo! Es detalls i finor de ses vistes! Sembla es paisatge com d’un planetet…
    Recorda es des Petit Príncep, d’escòria acumulada, de fondre pedres es volcanets i que ja son apagats 😉
    Mmm bé, s’explosió de s’aspiradora no sembla haver fet volar pètals de rosa ;-P
    Gràcies centpeus

  3. Qué curiós que per pesar sa mostra sense gravetat usen trucs.
    Els va assessorar una ballarina?! Aquest truc sembla es de descobrir que es hulahoop roda diferent perquè un bromista t’hi ha posat una pedreta rodona dins embossada. Quieta, perquè ses pedretes o arroç a dins que es remenen fan cantar es hulahoop, vibren, i es descobreixen aviat jugant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *