Fa uns dies va sortir la notícia de l’aprovació per part de la FDA d’un medicament contra la malaltia d’Alzheimer. Feia vint anys que no se n’aprovava cap, de manera que la notícia va ser important. Però aquesta vegada no han trigat gens a sortir veus crítiques sobre el tema. Per moltes ganes que tinguem de disposar d’un tractament contra aquesta malaltia, el que no podem fer és enganyar-nos amb falses esperances.

El fàrmac és l’aducanumab, un nom complicat per un anticòs monoclonal dirigit contra les plaques d’amiloide. Fa molts anys que se sap que en els malalts d’Alzheimer apareixen al cervell uns precipitats de proteïnes, anomenats plaques amiloides, ja que la proteïna principal que les forma és una anomenada Beta-amoiloide. Durant molt temps es va pensar que aquestes plaques interferien amb la funció normal d’algunes neurones i per això, a mesura que les plaques anaven fent-se més grans i més abundants, les capacitats cognitives anaven reduint-se.

L’aducanumab, que té el nom comercial d’Aduhelm, actua unint-se a aquestes plaques i facilitant la seva eliminació. Almenys aquesta és la idea. De moment han fet un parell d’estudis i en un dels dos va mostrar un efecte positiu, mentre que ne l’altre no va estar tan clar. Però, segurament com que no hi ha cap altre tractament efectiu, al final s’han decidit a aprovar-lo.

Ara bé. Hi ha un cert debat sobre causes i conseqüències en el cas de l’Alzheimer. Fa un cert temps que es comença a posar en dubte que les plaques siguin la causa del deteriorament. Potser siguin només una conseqüència secundària de la malaltia i no pas la causa principal. Que dues coses passin alhora indica que tenen alguna relació, però no vol dir necessàriament que una sigui la causa de l’altre.

D’altra banda, el tractament només sabem que alenteix l’aparició de les plaques i només si s’administra en etapes molt inicials. Això farà que la malaltia s’alenteixi? Doncs no se sap. Aleshores, està justificat aprovar un medicament, que a sobre és més que car (46.000 euros anuals), només basant-nos en unes dades tan febles? Per descomptat, si hi hagués qualsevol altra alternativa, aquest tractament no l’aprovarien ni de broma.