Antimoni, vòmits i purgacions

A la taula periòdica d’elements n’hi ha un que té un símbol curiós. Es tracta de l’antimoni, simbolitzat amb les lletres Sb. I no costa gaire veure que això és estrany. Sb? Què hi té a veure? La resposta és el nom d’un mineral, l’estibina, que en llatí es deia stibium i que químicament és un sulfur d’antimoni. Però aleshores d’on surt el nom d’antimoni? Doncs cal anar una mica més enrere. Els egipcis li deien “stmy” (que no tinc ni idea de com es pronuncia) i d’aquí van sortir l’stibium del llatí, però que a l’àrab es va transformar en “ithmid“. Aquesta paraula va ser la que va acabar convertint-se en antimoni

L’estibina és la principal font d’antimoni que tenim. Un mineral que en temps antics ha anat tenint aplicacions ben curioses. Els antics egipcis el feien servir per fabricar el Kohl, un cosmètic que feien servir per enfosquir els ulls i que va tenir molt èxit durant segles. Però l’antimoni no és la cosa més saludable del món i pot portar problemes de salut. Un dels més coneguts és que pot causar vòmits.

Sembla que d’això se’n van aprofitar els romans, que van inventar una cosa que posteriorment es va anomenar “copa d’antimoni“. Allò de mirar de provocar el vòmit per poder seguir endrapant es pot fer de manera grollera, posant-se els dits a la gola, o, més sofisticadament, amb la copa d’antimoni. Eren unes copes fetes amb l’estibina que omplien de vi i deixaven un dia perquè l’àcid tartàric del vi reaccions químicament amb l’antimoni de la copa generant tartrat d’antimoni. Això és un potent emètic, és a dir que fa vomitar. El romà bevia el vi de la copa, buidava l’estómac i podia seguir amb la bacanal de menjar. De fet, ells no li deien copes d’antimoni sinó “Calices vomitorii”.

Aquestes propietats també les van fer servir els europeus més moderns, quan fabricaven boletes fetes d’aquest material per ingerir-les i deixar que causessin una bona remoguda del sistema digestiu. Si calia purgar-se, la boleta d’antimoni feia la feina. La gràcia (o no) és que es podia recuperar quan sortís, i… reutilitzar-la quan tornés a fer falta. Realment, vivim uns temps molt millors en molts aspectes!

Ara l’antimoni encara es fa servir, però per coses més assenyades. Aconseguir que els rodaments siguin més resistents, com a material ignífug o com a component de focs artificials. Coses que no impliquin ingerir-ho.

4 thoughts on “Antimoni, vòmits i purgacions

  1. Com un covet l’he confós amb so bismut, per esmorzar amb art amb imatges de cristalls de bismut flipants flotant entre imants.
    Mai se sap on et porta una lectura inspiradora 🙂
    Ai sa mirada de ses egípcies! Tendrà res a veure s’etimologia d’estibi’ amb ‘estètic’ o ‘estiticien’?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *