Ara descobrirem els aerosols

Un fet una mica desconcertant és el de veure com algunes coses esdevenen notícia sense que n’entenguis massa el motiu. En el cas de la Covid-19 això passa sovint, però almenys, el motiu és fàcil d’identificar. Quan apareix algun estudi amb alguna conclusió una mica cridanera sembla que tot s’aturi i comenci a girar al voltant de la nova informació. Això contrasta amb la preferència de la comunitat científica per esperar que altres estudis confirmin les dades inicials. Quan estudies temes poc coneguts és massa freqüent que calgui desdir-se o redefinir les conclusions inicials.

Aquesta vegada el tema que genera rebombori és la possible transmissió del virus de la Covid-19 per aerosols. Això són partícules de saliva tan petites, que no cauen a terra ràpidament com en el cas de les gotes o microgotes que generem a l’esternudar. Els aerosols es comporten com les partícules del fum del tabac, que es queden en suspensió en l’aire durant molt de temps. Això, és clar, fa que puguin arribar molt lluny. Molt més dels dos metres de distància de seguretat que tenim establerts per les microgotes.

L’estrany és que això no és cap novetat, en el sentit que se sap des de fa molt temps. Si alliberes virus amb les microgotes, naturalment que també els alliberaràs amb els aerosols que generis. També se sap des de fa molts mesos que els virus dels aerosols es mantenen actius durant hores. L’únic que no està massa clar és quina importància relativa tenen les diferents vies de transmissió. El virus pot passar per microgotes, per aerosols o per fomites. Aquests últims, recordem-ho, són els virus dipositats a les superfícies, normalment per la caiguda de microgotes.

En realitat no és tan senzill establir proporcions, ja que les condicions poden variar molt i hi ha indrets on una via és més probable mentre que en altres situacions l’altre via guanya més pes. Però al final, és una discussió una mica acadèmica. Si portes mascareta, et rentes sovint les mans y mantens una certa distància social, minimitzes totes les vies de contagi, independentment de quina sigui la més freqüent.

El problema amb els aerosols és que poden arribar més lluny que les microgotes. D’altra banda, la quantitat de virus que porten és molt menor i això és un fet que no es pot passar per alt. A més, amb els aerosols passa com amb el fum del tabac. A poca distància del fumador pot ser molt molest, però allunyant-te una mica, el fum queda diluït en l’aire. Al final, si estàs molt a prop d’algú infectat, el virus et pot arribar per unes poques microgotes amb molta càrrega de virus o per molts aerosols amb poca càrrega. Si t’allunyes uns metres, les microgotes ja no arriben i dels aerosols només n’arriben uns pocs. Si portes una mascareta (correctament posada), no caldria patir.

Així i tot, hi ha situacions en les quals els aerosols poden guanyar pes. Si estàs en una sala tancada on hi ha algú infectat i el corrent de l’aire porta els aerosols en la teva direcció, pots tenir problemes. Sobretot si hi estàs molta estona. O si esteu en una sala relativament petita durant molt temps i sense mascareta. De nou, poques partícules d’aerosol poden no ser un problema, però si estan arribant constantment durant molta estona, doncs l’acumulació fa que el virus pugui infectar amb facilitat. En el cas de les microgotes, els factors de risc serien cantar o cridar. Coses que fan que generis un flux d’aire més potent des dels pulmons i, per tant, puguis arrossegar més gotes i de mides més grans.

Tot plegat no és res de nou i no és gaire diferent del que passa amb altres virus que es transmeten per via aèria. Tenim prou motius per atabalar-nos i no cal jugar a buscar-ne més dels necessaris.

3 thoughts on “Ara descobrirem els aerosols

  1. Qui coi va dissenyar el cos humà amb tants orificis que expulsen partícules constantment? Es un error de disseny en tota regla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *