Encara que normalment no hi pensem, fins i tot en països desenvolupats encara es detecten cada any un cert nombre de casos de malalties que associem amb temps passats. Per exemple, als Estats Units, cada any es declaren entre 10 i 15 casos de pesta negra. Sempre hi ha algú que s’infecta ja que el bacteri responsable es manté en animals i ocasionalment passa a algun humà. En el cas de la pesta, a més de les rates, altres animals com els esquirols també la poden transmetre. Ningú s’acosta a les rates, però a molts els fa gràcia jugar amb un simpàtic esquirolet. I qui pensa que l’esquirol pugui transmetre la pesta?

Però aquest no és l’únic exemple. Un altre de ben curiós acaben de publicar-lo en un treball centrat en una altra malaltia típica dels temps passats. La lepra. D’aquesta malaltia també n’apareix un centenar de casos anuals als Estats Units. I en aquest cas, l’animal responsable és encara més insospitat: Els armadillos.

La llegenda de la lepra la fa una malaltia espantosa encara avui. Però la realitat és que la gran majoria de les persones són resistents a la infecció. Menys del 10 % de la població és susceptible de contagi. A més, actualment es disposa de tractaments. Per exemple, la talidomida és un medicament tristament famós pels efectes que va tenir causant el naixement de criatures amb malformacions a les extremitats. Però aquest mateix fàrmac serveix per tractar la lepra.

Als Estats Units, la majoria de persones que es diagnosticaven de lepra era perquè havien viatjat a països on la malaltia és més freqüent. Però sempre quedava un cert percentatge de malalts que no havien anat enlloc. Aparentment s’havien infectat sense marxar de casa, cosa que feia sospitar que algun animal feia de reservori del microbi.

Un candidat eren els armadillos. Aquests simpàtics animalons que tenen una mena d’armadura externa que els serveix de protecció. Una cuirassa amb la que de vegades s’arriben a fer instruments semblants a guitarres. Estaven sota sospita perquè feia temps s’havia vist que el bacteri causant de la lepra, el Mycobacterium leprae, també infectava als armadillos. Però amb la sospita no n’hi ha prou. Calia trobar una manera de demostrar-ho. I això s’ha pogut fer gràcies a les anàlisis genètiques.

Uns investigadors van analitzar el genoma del bacteri de diferents pacients afectats per lepra i el dels microbi present en diferents armadillos capturats als Estats units. I van trobar que en 28 dels 33 armadillos, la coincidència era total. S’havien anat passant el mateix microbi, mentre que en els altres 5 armadillos hi havia petites mutacions que indicaven que la soca del bacteri era diferent. I quan van analitzar els pacients van veure que 25 dels 39 analitzats també mostraven el mateix genoma bacterià. Un genoma que no s’ha vist en cap altre M. Leprae del món. Això volia dir que, al menys en aquests casos, el microbi havia fet el salt dels armadillos als humans. No es estrany si recordem que a Amèrica la carn de l’armadillo es menja.

Ara potser agafaran mala fama aquests animalons, però la culpa és més aviat nostra. La lepra existeix al vell continent des de fa segles. A Amèrica no n’hi havia fins l’arribada dels europeus. I considerant que els armadillos són originals del nou món, al principi van ser els humans els que van transmetre la lepra als armadillos. Ara simplement ens tornen el regal.