L’estiu del 2020 va ser molt mogut pel que fa als llançaments de missions a Mart. Per aquelles coses dels moviments dels planetes, durant uns dies es va obrir una finestra temporal que permetia enviar naus amb trajectòries òptimes per anar entre la Terra i Mart. Els Estats Units, la Xina i els Emirats Àrabs van enviar missions cap al planeta veí i ara, després de sis mesos de viatge, estan arribant. Europa tenia prevista una missió, però la covid19 va esguerrar els plans i caldrà esperar un parell d’anys a la propera finestra de llançament.

El cas és que aquelles naus ja han completat el viatge i estan arribant totes gairebé alhora. Ahir va arribar la primera de les naus, la sonda “Hope” dels Emirats Àrabs, que va entrar satisfactòriament en òrbita marciana. És la missió més modesta de totes, cosa comprensible, ja que l’historial dels Emirats Àrabs en exploració espacial no és gran cosa. Arribar a Mart és tot un èxit! Durant un any marcià (dos anys terrestres) la nau estudiarà l’atmosfera de Mart. Cal dir que la jugada també té la seva part de propaganda patriòtica, ja que l’han enviat aprofitant per celebrar els cinquanta anys d’existència del país. Orgull patriòtic, diners a cabassos i la col·laboració d’altres estats han fet possible l’aventura marciana.

Avui arriben els xinesos i el tema es posarà molt més interessant. L’objectiu de la missió “Tianwen-1” és situar una nau a la superfície del planeta. Ja se n’han sortit dipositant rovers a la Lluna, de manera que Mart era el següent pas lògic. El programa espacial xinès va agafant empenta a ritme frenètic i si tot va bé, serà una fita important. De totes maneres avui només entren en òrbita. El descens del mòdul que ha d’aterrar està previst pel mes vinent. L’objectiu és, com no!, buscar proves de vida a la superfície marciana, sobretot analitzant la química de les mostres de sol que reculli. Amb vista ja han triat un lloc per aterrar proper a una gran reserva d’aigua gelada del subsòl marcià.

Però al capdavant de l’exploració espacial encara van els Estats Units i la seva missió és la més ambiciosa. En pocs dies arribarà la missió “Mars 2020“, que ha de dipositar el gran rover “Perseverance” a la superfície. No només això, també hi porten un dron, l'”Ingenuity” que, si tot va bé, serà el primer aparell d’aquesta mena que volarà pel planeta roig. Un gran què, si tenim en compte que la seva atmosfera és molt més feble que la de la Terra.

El rover Perseverance és la versió gran i millorada del Curiosity. També té com a objectiu obtenir mostres geològiques, però aquesta vegada ja estudiarà indicadors de vida microbiana passada o actual en el terreny. Per això, el lloc d’aterratge és el llit d’un antic riu que va fluir per Mart en algun moment del passat. Un altre objectiu consisteix a provar sistemes per guardar aquestes mostres, en una mena de preparació per una missió futura en què s’obtindran mostres i es tornaran cap a la Terra. Ah! I aquesta vegada porta micròfons. Podrem sentir el soroll ambient de Mart.

Aquesta missió té previst aterrar el dia divuit. Aquell dia es viuran els típics “set minuts de terror” en els que acostumen a fallar les missions a Mart. Però és que no és poca cosa frenar la nau, des dels més de vint mil quilòmetres per hora fins a aturar-se suaument a la superfície. I tot de manera automàtica, ja que el retard en les comunicacions impedeix fer cap correcció sobre la marxa.

De manera que si tot va bé, comença una nova tongada de descobriments relacionats amb el planeta veí. Ara ja ha perdut la novetat de les primeres missions, però cada pas és necessari per acostar-nos a l’objectiu final: enviar-hi persones a explorar com cal.