Cada vegada menys arguments

Tot i que aquí, ara mateix, tenim unes dades raonablement bones pel que fa a la pandèmia, per altres països la cosa va diferent. Allà, l’arribada del fred, combinat amb uns nivells menors de vacunació, fa que el nombre de casos torni a disparar-se i els hospitals tornin a nivells de saturacions de les UCI. A Àustria han pres la decisió de decretar, de nou, el confinament domiciliari de la població. Però no de tota, sinó de la que no està vacunada.

El raonament és senzill. Són els no vacunats els qui, en cas de contagiar-se tenen el risc elevat de desenvolupar la Covid-19 greu, requerir l’ingrés a l’hospital i acabar a l’UCI. La població vacunada també pot contagiar-se, és clar, però amb un sistema immunitari entrenat, el risc de tot això és molt menor i la pressió que exerceixen sobre el sistema sanitari també és limitada. No té massa sentit que qui s’ha posat la vacuna prengui precaucions tan radicals per evitar la malaltia, perquè vacunant-se, ja les ha pres.

Aquí, aquesta onada encara no ha arribat. Les xifres tot just estan començant a pujar i si es controla bé la situació, potser no arribarà a gran onada. Un augment ja era esperable, sobretot si estàs en xifres molt baixes, però si tot va bé, tindrem un augment de casos però no d’ingressos hospitalaris. En tot cas no val a badar, que ja hem vist moltes vegades com augments inicialment moderats esdevenen augments imparables en pocs dies. És el que tenen les corbes exponencials.

D’altra banda, les dades indiquen que efectivament ara mateix els casos de Covid-19 que requereixen ingrés a l’UCI són, majoritàriament, de persones no vacunades. No tothom perquè sigui dels anomenats “antivacunes”. També pot tractar-se de persones que, per altres malalties, prenen tractaments immunosupressors o altres que sense estar posicionades contra les vacunes, han donat per bons els arguments d’aquest moviment. Per això ara es parla de l’onada dels no-vacunats. Potser no és un terme del tot exacte, ja que els casos es donen tant en uns com en altres (menys en els vacunats, però es donen). La diferència és en les formes greus de la malaltia, que al final són les que ens han de preocupar.

És curiós, perquè cada dia que passa els opositors a les vacunes es van quedant amb menys arguments. El degoteig de morts per Covid-19 no s’atura i molt especialment en indrets amb baixos índex de vacunació, però els milers de morts que deien que havien de causar les vacunes, no apareixen per enlloc. Bé, hi ha qui diu que sí, que els vacunats moren a cabassos, però sense dir d’on treu les dades. Els casos d’efectes secundaris tampoc són més rellevants que els observats en altres tipus de vacunes. En canvi, els efectes secundaris de la Covid-19 sí que són molt reals. La Covid-19 persistent no sembla que sigui cap broma i encara no entenem massa com es genera.

És curiós com oblidem ràpidament les coses. Llegint arguments dels antivacunes penso que hi ha qui no recorda els dies en què les morts d’avis arribaven a xifres demencials. I els esforços que va fer el personal sanitari, des dels metges fins a les senyores de la neteja, sembla que no els valoren. Si ara estem molt millor i vivim molt més tranquils no és per art de màgia. És (no únicament, però sobretot) perquè tenir prop del 80% de la població vacunada li posa les coses molt difícils al virus.

Hi ha qui sembla que li molesti que les coses estiguin millorant. Em costa entendre, però fa temps que se que els arguments d’alguns antivacunes tenen molt poc a veure amb la ciència i la medicina. Són essencialment ideològics i emocionals.

One thought on “Cada vegada menys arguments

  1. Vacunats deu ser sanot fer qualque complicitat de petons…
    Seria un miracle social, propici amb un Nadal a distància, mascareta i silenci. Perquè es dotats guapos amb perfums rics, i que a més són llestos i simpaticons ens dominaran menys! No estan tan acostumats…
    😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *