Quan va començar el Centpeus, l’any 2005, la primera entrada feia referència a un disbarat que havia llegit i que parlava de “dietes menjagreixos” perquè es feien amb aliments que aprimaven al contenir “calories negatives”. Això volia dir que pair l’aliment consumia més calories de les que aportava l’aliment en qüestió. Com idea és genial, ja que, si fos cert, com més menges, més t’aprimes.
Per descomptat això no existeix i ja el mateix concepte és absurd. Si una cosa no aporta més energia de la necessària per digerir-lo, doncs ja no podem parlar d’aliment. Podem menjar pedres, que no aportaran cap caloria i que gastarem energia fent-les moure pel tub digestiu, però s’ha de ser molt ruc per dir que les pedres són “aliments amb calories negatives”. Només en el cas de l’aigua i la sal tindríem aliments (nutrients, més aviat) que no aporten cap caloria, però que resulten essencials per al funcionament del nostre cos.
De totes maneres, he fet el tafaner i veig que el concepte segueix amb bona salut. Naturalment el que es fa sovint és maquillar una mica el concepte. Ja sabem que després de les grans promeses arriben les rebaixes i comencen a incloure dins del concepte aquells aliments que proporcionen molt poques calories netes. Això voldria dir que després de restar-hi l’energia necessària per digerir-los i assimilar-los, queda un balanç positiu però per molt poc. L’api és un clàssic en aquest concepte i, encara més, un batut d’api en el que tot és aigua i fibra, amb una aportació energètica lamentable.
És clar, podries pensar que si t’alimentessis només de batuts d’api, t’aprimaries, però en realitat no seria tan fàcil. Sabem que després de menjar ens sentim saciats. La sensació de tenir l’estómac ple actua inhibint la necessitat de menjar més. Però això dura molt poca estona. La gràcia és que el cos també té manera de detectar la quantitat d’energia ingerida, cosa que saben molt bé els qui volen omplir-se només bevent molta aigua. Durant una breu estona funciona, però al cos no se l’enganya gaire estona. En poc temps tornes a tenir la mateixa gana. El cos et demana calories, que pugi la glucèmia!
És curiós com ens muntem teories aparentment complicades per justificar el que ens agradaria que passés. Un aliment que et fa aprimar! És el somni humit de molts suposats dietistes. Per desgràcia (o més aviat per sort) al cos no se l’enganya fàcilment i els seus mecanismes de funcionament són extremadament complexos. Per això hi ha qui no s’engreixa quasi mai per molt que mengí, qui s’engreixa només de mirar-se el menjar i qui no s’havia engreixat mai i, sobtadament, li canvia el pes corporal sense saber-ne el motiu. Per totes aquestes coses hi ha motius, és clar, però altra cosa és que siguin senzills d’entendre.
Finalment, no cal ni dir que si ens alimentéssim d’aliments amb calories negatives, simplement moriríem en poc temps, ja que necessitem obtenir energia per mantenir el metabolisme i seguir vius. En el cas dels aliments amb energies “quasinegatives” podríem sobreviure, però hauríem de fer-ho menjant dotzenes de quilos d’api o similar cada dia. Una vida molt poc interessant…
Doncs em puc sentir orgullós d’estrenar els comentaris d’aquesta nova casa. Interessant article, com sempre!
Benvingut a la nova casa!
El que m’ha vingut al cap com a menjar que et fa gastar són les clofolles de nou. Com la veus com a dieta meravellosa? Si hi afegim l’energia de picar les nous i trinxar la closca encara es pot vendre millor.
Aquest estiu vaig estar parlant amb uns pandes que seguien una dieta d’aquestes i els pobres han de passar tot el sant dia rosegant bambú!
No els donis idees, que en breu tindrem concentrat de clofolles al mercat: Calories super-negatives!
Amb aquesta mudança has perdut algun llençol?. On podrem consultar les anteriors entrades?
Allà on vagis et seguirem.
No es perdran. Estan salvats i ja trobaré la manera de deixar-los disponibles.
Ja tinc una idea per la propera dieta miracle! Ens empastifem de clorofil·la i fem la fotosíntesis! Em faré ric!
Si fas massa fotosíntesi t’engreixaràs!!
Aleshores tendriem fills verds o groc rojos. però menys gasto ;P
Millor amb molts metres de pell i cos més traslúcid.
Com alguns llimacs de mar, els únics animalons amb clorofila
Abans de res, agraïr el fet que hagis decidit seguir amb el Centpeus en un altre indret i no aturar-lo. Perquè de la mateixa manera que t’ho passes bé parlant de ciència, els que et seguim també ens ho passem bé i de ben segur que tot aquell que s’hi afegeixi també gaudirà del seu continut.
El disseny ha quedat molt “xulo” – es noten els coneixements del gràfic que ens fas saber a la secció “sobre mí”!
Sobre la gana i la ingestió, l’únic que conec que la calma és la proteïna. Però el que no vaig arribar a entendre bé és el fet de si s’ingereix un excés de proteïna què és el que passa amb la musculatura si no l’exercites.
Gràcies!
Gràcies!
Un detall. EL que calma seria el sucre. Els nivells d’insulina (que depenen dels nivells de glucosa en sang) determinen molt la sensació de gana o no.
I la proteïna que no es fa servir es metabolitza i acaba generant energia.
usar massa proteina com a font energia enmalalteix. Deixa massa residus, àcid úric…
Es greixos no, però alteren es sistema. Igual tot lo dolç, sucs, sucre o hidrats refinats o molt cuinats….
Aigua, verdures i llegums seria millor opció. Purés seria intermig…. Fredes i crues també, però ull amb malestars, indigestions, paràsits, toxines, neteja…
I ojo que algunes són metzina crues, com ara les patates.
Un tema apart els inhibidors d’absorció o de digestibilitat presents, són un món complex. P.ex. els ous cruus, o la matreixa fibra.
Es podran consultar els articles antics des de la nova pàgina? Gràcies
En aquesta de moment no, però ja en muntaré alguna amb l’antic blog. De totes maneres, ara encara s’hi pot accedir com sempre.
Tècnicament no hauries de tenir massa problemes per fer un volcat de les bases de dades. Personalment ho trobo important donat que diu molt de tu i de la teva constància, especialment per als nous lectors que encara no et coneixen. Si podem ajudar en alguna cosa més que en donar-te suport anímic…
Si. És més problema de temps que altra cosa. Com que encara estan al diari, encara no corre pressa. I els problemes tècnics ja els solucionarem quan toqui 🙂
Com homenatge a la teva decissió de seguir al peu del canó, demà mateix prendre el meu primer batut d’api!
Gràcies, Dani!
A gaudir-ne. No t’aprimarà, però si t’agrada, doncs perfecte!
Gràcies per continuar, amb tanta “maguferia” com volta per internet reconforta trobar racons il·luminats per la ciència i la raó. No deixo de llegir cap dels teus articles 🙂