Un dels misteris més interessants que encara queden per resoldre en el camp de la biologia és entendre com es va originar la vida. Durant un temps va semblar que teníem la resposta a l’abast de la mà. Les idees d’Oparin i, sobretot, els experiments de Miller i Urey, i també els de Joan Oró, van indicar que a partir dels compostos inorgànics que se sospita que hi havia a la Terra primigènia es podien generar biomolècules. Només calia tenir una mica de paciència i imaginació i aniríem esbrinant les reaccions químiques que havien portat a l’actual química de la vida.

Però allò va ser un miratge i entendre com s’havia anat avançant pas a pas en la síntesi de les molècules de la vida fins a arribar a l’extraordinària complexitat que trobem ara va resultar més complicat del que pensàvem. Per molt impressionant que fos l’aparició d’aminoàcids o de nucleòtids a partir de molècules senzilles, allò semblava un camí sense sortida.

Però fer les reaccions dins el tub d’assaig i després analitzar el que ha passat és un sistema lent i complicat. Avui en dia disposem d’eines informàtiques prou potents per a fer simulacions que permetin preveure el que pot passar i després, si cal, verificar-ho al laboratori. Això és el que han fet en un article que acaben de publicar i on presenten uns resultats realment engrescadors.

La idea va ser agafar mitja dotzena de molècules senzilles de les quals es pensa que podien estar a la Terra primitiva. Aigua, amoníac, nitrogen, metà, àcid sulfhídric i àcid cianhídric, i van calcular quins serien els productes que apareixerien si els feien reaccionar. Són un grapat de reaccions possibles i, per tant, un bon grapat de productes. Tot seguit, agafaven els productes que calculaven que s’haurien generat i analitzaven que passaria si els feien reaccionar entre ells. I després ho tornaven a fer, i després hi tornaven, i així anar fent. Evidentment, la xifra de reaccions i de molècules que es generaven creixia de manera gairebé exponencial, però això ja només era un problema de potència de càlcul per als ordinadors.

L’interessant és el que van trobar després de repetir el procés unes quantes vegades. La majoria de productes eren molècules inorgàniques, sense interès per la vida, però en alguns casos el que van trobar eren molècules lligades amb la química de la vida. Algunes ja eren les que es coneixien, com ara la síntesi d’algun nucleòtid. Però altres van resultar possibilitats completament noves per generar biomolècules a partir d’elements senzills. Per descomptat, va caldre verificar que el que predeia l’algoritme que havien fet servir tenia lloc realment quan anaven al tub d’assaig i ho posaven en pràctica a la vida real.

Encara més interessant era que en el model es generaven reaccions en cadena cícliques que s’anaven regenerant. També es formaven surfactants que són la base de les membranes biològiques que permeten compartimentalitzar les reaccions i que són imprescindibles per l’aparició de les cèl·lules.

Tot plegat no demostra que la vida pugui emergir directament a partir de la “sopa primigènia” que hi havia a la Terra fa milions d’anys, però ens indica per quins camins van anar les reaccions químiques que podrien haver menat a la vida. I el més interessant és que ens fa veure camins en què no hi havíem pensat i que també caldrà explorar i tenir en compte a l’hora de generar teories sobre l’origen de la vida.