Càncer de coll d’úter i vacuna del virus del papil·loma. L’exemple australià

Una de les característiques del càncer es que no és una malaltia infecciosa. No s’encomana ni està causada per la presència de microbis dins el cos com passa amb les infeccions. La causa final del càncer són mutacions en determinats gens que ja anem coneixent prou bé. Però dit així pot resultar enganyós ja que sí que hi ha alguns microbis, estrictament alguns virus, que poden acabar desencadenant algun tipus de càncer. Els més coneguts són els de la hepatitis C, responsable de la majoria de càncers de fetge i el virus del papil·loma humà (VPH)que és el principal causant del càncer de coll d’úter.

Que una infecció per virus pugui acabar causant un càncer és una mala notícia, però d’altra banda evitar les infeccions és una bona manera de prevenir el càncer. Per això, les vacunes contra aquests virus actuen gairebé com vacunes contra el càncer.

Una que va generar molt rebombori va ser la vacuna contra el VPH. Després de tot la vacuna contra el virus de la hepatitis evita això, la hepatitis i només de retruc, el càncer de fetge. En canvi, en el cas de la infecció per VPH no hi ha cap malaltia evident per prevenir. El càncer de coll d’úter, és clar, però només un petit percentatge de dones infectades acabaran per desenvolupar el càncer. Els grups antivacunes no van trigar a minimitzar les virtuts i a ressaltar els suposats efectes dolents.

Realment la vacuna contra el VPH evita el càncer de coll d’úter? Cal tenir present que en realitat hi ha molts tipus diferents de VPH i la vacuna només protegeix contra uns quants. D’altra banda, aquests són precisament els més freqüents. Aleshores?

Doncs com que les especulacions són poc útils el que calen són dades. I el més passat es va publicar el canvi que hi ha hagut a Austràlia on la vacuna contra el VPH està ben implementada i el govern va posar en marxa campanyes on des del 2007 s’oferia de manera gratuïta a nenes entre els 12 i els 13 anys i des del 2013 també als nens.

El resultat ha sigut que el percentatge de dones australianes d’entre 18 i 24 anys infectades amb el VPH ha passat del 23 % al 1 %. Això encara no s’ha traduït en canvis similars en el número de casos de càncer de coll d’úter ja que aquest apareix anys després de la infecció però previsiblement el nombre de dones amb aquest tipus de càncer anirà experimentant una progressiva reducció en els propers anys. Ja va de baixa i la previsió és que cap al 2050 ja estarà per sota dels 4 casos per cada cent mil dones, de manera que entrarà en la categoria de “càncers rars”.

Un tema que també és discuteix és la necessitat o no de vacunar als nens. Ells no poden tenir càncer de coll d’úter però sí que poden actuar com a transmissors del virus. Segons els models, incorporar als nens en el programa de vacunació accelera en un parell d’anys els temps que es trigarà a eradicar el càncer de coll d’úter. Un argument no massa espectacular que pot fer dubtar de la conveniència de vacunar-los.

Però d’altra banda cal tenir present que el VPH no causa únicament càncer de coll d’úter. Aquest és el més freqüent de llarg, però en el cas dels homes el virus també està relacionat amb alguns càncers de penis, anus, boca i de faringe, menys freqüents però als que la vacuna ofereix protecció.

Desgraciadament la majoria dels càncers més freqüents no estan causats per virus, de manera que l’eina de les vacunes només serveix per alguns. Tot i així, disposar d’una eina que permet evitar l’aparició de la majoria de casos d’algun tipus de càncer concret, de manera eficient i segura, no és poca cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *