Topo amb unes declaracions del portaveu de VOX, Iván Espinosa de los Monteros, en referència al canvi climàtic. Pel que sembla, no s’ha volgut mullar sobre l’essència del tema i quan li han preguntat ha dit que  “Ni negamos el cambio climático ni lo afirmamos. Eso se lo dejamos a los científicos“. I tot seguit, amb l’embolic de temes habitual ha afirmat que “la extrema izquierda utiliza el cambio climático para cambiar nuestro modo de vida y nuestra fuerza industrial“.

Són declaracions en certa manera interessants, ja que serveixen d’exemple per entendre la manera de fer de moltes forces polítiques.

Respecte a la primera estaria bé recordar-li que no cal patir. Pot afirmar-ho sense por, ja que els científics fa temps que s’han pronunciat a nivell global i de manera clara i rotunda. Si no ho negues ni ho afirmes, és que ets més ruc que una sabata o que gaudeixes tergiversant la realitat. Una persona normal difícilment diria que no es mulla sobre la llei de la gravetat o la velocitat de la llum, oi? Són temes que ja estan més enllà de les opinions. És el que fa la ciència; explicar com són les coses més enllà de si ens agraden o no.

Però, és clar, per molta gent la ideologia va primer. Depenent de les idees que tinguin al cap acceptaran les conclusions científiques quan els vagi bé o els sigui indiferent, les negaran amb arguments més o menys absurds quan els molestin, o es faran l’orni dient que ni afirmen ni neguen quan no els agradin massa però no trobin manera de negar-les.

La teoria de la relativitat, per estranya que sigui, no molesta, de manera que no es posa gaire en dubte. La de l’evolució té tot el consens científic possible, però hi ha grups religiosos que l’ataquen sense quarter, ja que contradiu les seves creences. I el canvi climàtic també té consens científic, però perjudica molts interessos econòmics, de manera que aquests l’intenten trampejar tant com sigui possible.

I pel que fa a la segona afirmació, potser ja va sent hora que entengui que per culpa del canvi climàtic, efectivament caldrà canviar la nostra manera de viure. L’extrema esquerra voldrà canviar-lo d’una manera, el centre lliberal d’una de diferent, la dreta moderada també proposarà els canvis que li vagin bé i per les seves declaracions intueixo que els de l’extrema dreta sembla segurament no voldran canviar res perquè no entenen el problema o tenen una al·lèrgia patològica als canvis.

Resulta depriment descobrir una vegada i una altra que les persones que s’escullen per prendre decisions importants sobre com ha de funcionar la societat presenten un nivell tan limitat. Els representants de l’extrema dreta i l’extrema esquerra són casos extrems que habitualment es limiten a repetir frases fetes i idees fixades amb molt poca capacitat d’adaptació a realitats canviants, però aquesta limitació per entendre la base científica dels problemes que afrontem és la norma i no l’excepció en la classe política.

Per descomptat que les solucions no són únicament científiques i que cal tenir en compte l’economia, les tendències socials, els interessos econòmics i un grapat de coses més. Hi ha qui espera que els polítics facin màgia i presentin propostes absolutament irreals per afrontar aquesta mena de problemes. Una de les coses que més mal fa al medi ambient és el poc realisme que sovint demostren els qui el defensen. Però d’aquí a demostrar que no en tens ni idea o que l’entens però t’importa un rave el problema del canvi climàtic, n’hi ha un bon tros.