Si hi ha un material que em resulta desconcertant, aquest és la ceràmica. Qualsevol referència a la ceràmica em fa pensar en càntirs, plats i coses similars. Però de seguida recordo que coses com el transbordador espacial i moltes altres naus, fan servir elements de ceràmica com a sistema de protecció pels viatges espacials. I això lliga poc amb una fràgil tassa de ceràmica. La clau és que de ceràmiques n’hi ha de molts tipus, i la terrissa, la porcellana i coses similars només en són una petita mostra.

En principi, la ceràmica és un tipus de material dur, fràgil, resistent a la calor i a la corrosió i que es fabrica per la cocció d’un mineral no metàl·lic. La gràcia, i el que la caracteritzarà en cada cas és l’estructura química que adopti. Les unions de les molècules formen estructures cristal·lines però també fibres amorfes que li donen una estructura porosa. Això fa que tingui molta superfície respecte del volum i, per tant, pugui eliminar calor molt eficientment. També fa que no es fongui i que es trenqui amb facilitat, però no es pot tenir tot!

L’exemple del transbordador espacial és dels més característics. La part inferior de la nau estava coberta per milers de llosetes de ceràmica que feien d’escut protector contra les elevades temperatures que experimentava la nau en la reentrada a l’atmosfera. La nau estava feta en gran part d’alumini, que només resisteix bé fins als 175 °C mentre que les llosetes aguanten més de 1600 °C. La diferència és notable i l’accident del Columbia ho va deixar ben clar.

En el cas d’aquestes llosetes, estan fetes de diferents òxids de silici que es formen microfibres i que al final deixen molt espai buit entre les fibres. Aquest buit fa que la calor flueixi amb molta dificultat a través del material. Com és gran sigui la proporció entre el buit interior i el material, més protegirà. En el cas de les llosetes de la NASA, només hi havia un 10 % de material i la resta era espai buit. Això també feia que el seu pes fos molt petit, cosa que quan parles de naus espacials és molt important.

Però els materials ceràmics, a més de propietats tèrmiques, serveixen com semiconductors, superconductors, n’hi ha que es fan servir com filtres òptics, i fins i tot alguns òxids d’urani que es fan servir com combustible nuclear, són materials ceràmics.

I malgrat tot, em parlen de ceràmica i el primer que em ve al cap segueixen sent els càntirs de la Bisbal.