Pels lletraferits, anar descobrint o redescobrint paraules és un dels petits plaers de la vida. Potser per això m’han fet gràcia coses com una proposta per redescobrir paraules caigudes en desús, o un fil d’un twitaire que, en les seves lectures, va descobrint paraules que desconeixia. La meva darrera adquisició ha sigut “estintolar”, gràcies a la traducció al català dels llibres d’en Terry Pratchett.

Però una paraula en relatiu desús que sovint em ve al cap és “Collonades“. Sempre l’associo a textos de Josep Pla i és una paraula que em permet ser malparlat però dins d’uns límits acceptables. La meva capacitat per renegar va molt més enllà, però amb “collonades” trobo la contundència suficient per expressar una barreja de disgust, menyspreu i un punt de burleta quan topo amb alguna cosa que em desperta aquests sentiments.

La referència als testicles explica molt bé la filosofia de la paraula. Descriu molt bé quan una afirmació, pretesament contundent i definitiva, no està basada en la realitat sinó que és una afirmació absurda deixada anar només perquè els hi surt de les gònades. Moltes de les vegades que aquí escric “ximpleries”, en realitat la paraula que em passa pel cap és “collonades”. Però és que en textos escrits, toca cuidar una mica més les formes.

Probablement la culpa de tenir aquesta fantàstica i contundent paraula al cap la tingui la meva formació com a biòleg. Vivim en una societat en la qual ens bombardegen constantment amb coses que no s’ajusten a la realitat. Moltes són fàcils de veure, però en altres el fet de ser científic ajuda una mica a adonar-se’n.

Al supermercat llegeixo les etiquetes amb les propietats saludables dels aliments i constantment estic pensant que tot allò que prometen són collonades sense cap ni peus. Ni reforcen el sistema immunitari, ni milloren la pell, ni són antioxidants, ni milloren la flora intestinal, ni…

Parlen de tractaments miraculosos i naturals per malalties com el càncer, la Covid19, o la que sigui i torno a pensar què tot plegat són un grapat de collonades. Ni el lleixiu, ni les megadosis de vitamines, ni els preparats homeopàtics ni els banys de Sol, de fang, d’orina o del que sigui, serviran per curar aquestes patologies. Naturalment són coses que s’afirmen sense presentar proves. Collonades, essencialment.

Amb la crisi climàtica hi ha qui anuncia catàstrofes imminents i apocalipsis bíbliques, però en realitat el que diu són collonades. Tenim problemes molt seriosos, però no cal exagerar i recrear-nos en el catastrofisme. I a l’altre extrem, propostes per combatre el canvi climàtic a partir d’energies netes i sense impacte ambiental. Collonades! Totes les fonts tenen impactes i problemes associats o són tan ineficients que simplement no solucionen gairebé res.

Quan et decideixes a fer servir la paraula, t’adones que hi ha moltíssimes ocasions en la que es pot aplicar. I no només en coses lligades a la ciència. Quan parlen els polítics, ja no cal ni dir-ho, gairebé tot entra en la categoria de “collonades”. Tot plegat resulta una mica inquietant, ja que suggereix que estem envoltats de suposada informació que, en realitat només és soroll. Però, qui ho sap. No puc descartar que sigui jo qui vagi massa sovint malhumorat i que el que pensi siguin només collonades per la meva part.