La natura és fascinant, meravellosa, extraordinària, plena de lliçons que no hauríem d’oblidar. Però també és cruel, despietada, repugnant i tràgica. Això també hauríem de tenir-ho present. Els humans som unes criatures essencialment emocionals que ens deixem enredar pels sentiments cada dos per tres. Si a aquesta tendència hi afegim la visió que les pel·lícules de Disney ens ha anat ficant al cap des de petits, acabem tenint una visió absurdament idealitzada de la natura. Una tendència que les xarxes socials exploten amb notícies falses d’animalons actuant de maneres que ens trenquen el cor o ens emocionen, però que són, simplement falses.

Bé, el que és fals és la interpretació que ens empenyen a fer del comportament dels animals.

Per exemple, ahir corria la imatge d’una guineu alletant uns coales durant els incendis que van cremar Austràlia. Tot anava ple de missatges del tipus “els humans hem d’aprendre de l’empatia dels animals”. Però el que hauríem d’aprendre és a identificar correctament les cries d’animals. La imatge era d’una guineu alletant les seves cries. No estava feta a Austràlia i era d’un vídeo rodat al Canadà fa molts anys.

Fa un temps van circular vídeos d’un gos enterrant un gatet. També n’hi ha un altre d’un gos enterrant al seu germà, que havia mort atropellat per un cotxe. De nou, interpretacions humanes de comportaments animals. “Els animals ens demostren diàriament el gran cor que posseeixen” o “Un clar exemple que els gossos tenen sentiments i emocions”. Bonic, però erroni.

El que fan sovint els gossos és enterrar animals morts… per menjar-se’ls després. Hem vist mil vegades dibuixos de gossos enterrant un os. Doncs el gatet o l’altre gos probablement seran devorats en un futur. Almenys aquesta acostuma a ser la intenció dels gossos. Recordem que la natura ho aprofita tot!

Fa uns anys hi havia la trista imatge d’un cangur subjectant la femella que acabava de morir. “Era una cosa molt especial, ell estava de dol per la mort de la seva parella”. Entendridor, però, de nou, una interpretació d’algú que no coneix el comportament dels cangurs. Segons els entesos, el cangur mascle estava aixecant el cos de la femella per intentar seguir copulant amb el cadàver. Probablement l’havia mort ell mateix, ja que la còpula d’aquests animalons pot ser extremadament agressiva.  Un comportament molt poc en la línia de Bambi, però que voleu! La natura és com és.

També va ser famosa una imatge d’un grup de llops caminant en filera per la neu i una llarga i motivadora interpretació de la disposició dels animals. Els tres primers eren els més vells i febles es sacrificarien pel ramat en cas d’emboscada, després cinc de forts que anaven davant del cor del grup. Tot seguit cinc llops forts més i, finalment, el llop alfa tancant el pas controlant-ho tot des del darrere. Tota una lliçó pels coachs, influencers i similars, però bastant inventada. Els llops van en filera, ja que és més senzill caminar per la neu seguint el camí que un ha obert. I normalment el que va al davant el líder del grup, que decideix per on es va. La resta és simple imaginació que a tothom li fa molta gràcia.

De manera que quan topeu amb proper vídeo d’animalons mostrant un comportament sorprenentment entranyable i una interpretació ensucrada de com de meravellosa és la natura i com de dolents som els humans, no us el prengueu massa en serio. Gairebé segur que és una mala interpretació d’un comportament probablement menys adorable, o una simple enganyifa per aconseguir clics a les xarxes socials aprofitant-se de la nostra bona fe.