Coronavirus; d’humà a humà

Doncs també es pot encomanar de persona a persona. El nou virus, que de moment segueix amb el nom de “nou coronavirus de 2019”, abreviat com 2019nCoV segueix escampant-se i no ha quedat restringit als casos inicials lligats al mercat de Wuhan. Si el dia 3 de gener hi havia diagnosticats 44 casos, ara ja en són més de 200 i, el que és més inquietant, és que alguns dels infectats no havien anat a Wuhan. Aparentment algun parent sí que hi havia anat i, en tornar a casa, li havia transmès la pneumònia. També s’han identificat casos entre personal sanitari que havia atès als primers afectats, de manera que l’esperança que la transmissió es limités al pas d’animals a humans però no entre humans s’esvaeix.

Això és una molt mala notícia, ja que vol dir que probablement hi ha molts més afectats dels que tenim controlats. També sabem que la malaltia ja ha afectat altres províncies de la Xina i fins i tot altres països. Ja hi ha dos casos identificats a Tailàndia, un a Corea del Sud i un altre al Japó. Tots són turistes que havien anat a Wuhan, però no sabem a quanta gent hauran transmès el virus durant aquests dies.

En aquests temes la sort hi té un paper més gran del que ens agradaria, i aquesta vegada sembla que no juga a favors nostre. Perquè estan a punt de començar les celebracions de l’any nou xinès. Això vol dir que molta gent viatjarà per passar-lo a casa, de manera que hi haurà molts més desplaçaments dels habituals, cosa que pot facilitar la dispersió del virus per tota la Xina primer, i després…

Si més no, la comunitat científica està responent prou ràpidament. A més de la seqüenciació i publicació del genoma del virus en temps rècord, ja hi ha articles dipositats que estudien, per exemple, la distribució dels viatgers que surten de l’aeroport de Wuhan i els països on pot haver anat a petar el virus. Connexions directes fora d’Àsia només hi ha amb dues ciutats australianes (Sydney i Victòria) i Dubai, als Emirats Àrabs.

Un altre problema és que a l’hemisferi nord estem entrant en el període de l’epidèmia anual de grip. Aquí es preveu que entrarem en la fase d’epidèmia en una o dues setmanes i la cosa anirà similar per la resta de països. El problema serà distingir entre els casos de grip i els del 2019nCoV. Després de tot, en les etapes inicials la simptomatologia no és tan diferent. De fet, en la majoria dels casos, la infecció pel nou coronavirus és lleu i es passa com un simple refredat. Bona notícia en general, però que fa que s’escampi amb molta més facilitat.

I tot i que ara en parlarem molt, el seguirem de molt a prop i els diaris en faran titulars llampants, cal tenir les coses en la justa perspectiva. Tot i que està emparentat amb els virus que van causar les epidèmies de SARS i de MERS, aquells eren molt més agressius. Les taxes de mortalitat eren del voltant del 10 % en la SARS i del 30 % en la MERS. Amb les dades que es disposa de moment, la taxa de mortalitat del 2019nCoV no arriba al 2%. Al pacient de Japó, per exemple, ja li han donat l’alta.

De totes maneres, l’Organització Mundial de la Salut ja ha convocat per demà la primera reunió d’un Comitè d’Emergència per fer-ne el seguiment. Ara tocarà trobar el difícil equilibri entre no sobreactuar i promoure una por exagerada, però tampoc relaxar-se massa i pecar d’inacció.

De moment seguirem atents a les dades de com va evolucionant i quines mesures es van prenent.

7 thoughts on “Coronavirus; d’humà a humà

  1. I amb l’any nou no només hi ha turisme intern.. Després de passar per casa en vénen molts cap aquí! Ho haurem de seguir de ben a prop i marxar cap allà quan la cosa ja estigui ben escampada per Europa…

    1. Per desgràcia, segurament no trigarà. Des que els virus viatgen en avió, no triguen gens a escampar-se per tot arreu.

  2. Si arriba el moment de corre en cercles amb les mans alçades espero que tu ens avisis, perquè les autoritats xineses son famoses pel seu hermetisme.

  3. Vaja sustos s’anterior coronavirus famós. Quins embolics amb mascaretes i rentamans! I ara ja em pica tot! Prou sovint llegint de malalties o malestars sent com si les patís. Em passà fins i tot amb sa menstruació de sa parella :-p i sóc mascle! Però na m’be curat, dura poc

      1. Ai, gracis, sona millor que hipocòndria que em deien. Si que en malestar i cures em sincronitzava sense voler un poc cada mes. I si sona rar, el més més rar era que jo afegia tampons i mimitos sorpresa alguns dies a motxilles, però era com molt instintiu i automatisme, costa explicar. Però no me’ls provava, no eren per a mi eh? 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *