Coronavirus. El que anem aprenent.

És curiós com es repeteixen les coses. Quan he buscat notícies sobre l’epidèmia causada pel coronavirus de Wuhan, he descobert que cal vigilar, ja que fàcilment pots estar llegint notícies de fa molts anys. Trobo un titular que diu “Alarma sanitaria mundial por el nuevo coronavirus (NCoV)” Però resulta que és de l’any 2013! Es fan servir exactament els mateixos titulars de quan va començar l’epidèmia de la SARS i de la MERS. Davant d’una situació similar responem de la mateixa manera.

En tot cas, la part científica relacionada amb l’estudi del nou virus va força més de pressa. Disposem de millor tecnologia i, sobretot, coneixem millor els coronavirus. Per això va anar tan ràpid la identificació del virus i els nous estudis que van apareixen.

Per exemple, ara ja sabem com s’ho fa el virus per infectar-nos. Quan entra per les vies respiratòries, pot arribar fins la part més profunda del pulmó i necessita algun lloc on enganxar-se. No és fàcil per un virus entrar dins d’una cèl·lula a no ser que alguna de les proteïnes de la superfície cel·lular encaixi amb la forma d’alguna de les proteïnes de la corona del virus. Resulta que en el cas del coronavirus del SARS ja teníem identificada quina era la proteïna que feia servir de porta d’entrada i no ha resultat difícil comprovar que el nou coronavirus fa servir la mateixa via.

És una proteïna anomenada “ACE-2”, per les sigles de “Enzim Convertidor de l’Angiotensina”. La feina que fa aquesta proteïna no té res a veure amb els virus. Participa en un mecanisme que tenim per regular la pressió arterial, però resulta que algunes cèl·lules del pulmó també tenen aquest enzim i, oh casualitat!, la seva forma li serveix al virus per unir-s’hi i infectar algunes cèl·lules dels bronquis. Les cèl·lules del nas i la gola no tenen aquesta proteïna, de manera que el virus no hi pot entrar. I per això, enlloc d’un refredat, causa una pneumònia.

És clar, el raonament immediat és que hem de buscar maneres de bloquejar aquesta proteïna per barrar el pas al virus. Això ja es proposava fa anys, en el cas del SARS, però de moment no ens n’hem sortit. D’altra banda, ja hi ha grups treballant en una possible vacuna. A veure si hi ha sort i se’n surten.

Una altra dada important prové dels estudis epidemiològics. Des del començament s’ha donat per fet que l’origen va ser al mercat de Wuhan, on el virus va poder fer el salt d’algun dels molts animals que s’hi venen a algun dels molts humans que hi treballen o hi compren. La majoria dels pacients dels primers dies havien estat per allà, o en contacte amb algú que hi havia anat.

Però potser el quadre sigui lleugerament diferent. El primer pacient diagnosticat, el dia 1 de desembre, i dos més diagnosticats el 10 de desembre, no havien passat pel mercat. Un tercer pacient del dia 10 sí que estava relacionat amb el mercat. De manera que podria ser que el pacient inicial no s’infectés al mercat. Encara falten moltes dades i tenim moltes llacunes en el coneixement, però també podem imaginar un escenari en el que algú que ja s’ha infectat, va al mercat potser pensant que només té un refredat. Allà és fàcil contagiar a molta més gent i del mercat fins la resta del món ja només hi ha un pas.

L’estudi de les diferents mutacions que ja es troben en els virus de diferents pacients revela que el pas als humans el va fer fa molt poc temps. Simplement encara no ha tingut temps d’acumular mutacions. I la seqüència fa sospitar en els ratpenats com hoste inicial. Altra cosa és que hi hagués un animal que fes d’intermediari entre ratpenats i humans. Aquestes coses passen amb els virus.

Mentrestant, la xifra de casos detectats segueix augmentant. No és cap sorpresa d’altra banda. I segur que hi ha molts més casos que no hem detectat i que passaran com una grip i poc més. La mortalitat encara es relativament baixa i sol estar associada a altres patologies. Això vol dir que, per ara, el sistema immunitari de les persones sanes elimina el virus en uns pocs dies. Només si ja estàs fumut d’entrada i, a sobre, t’infectes amb el virus, ho tens complicat.

6 thoughts on “Coronavirus. El que anem aprenent.

  1. uau, sí quina velocitat de tecnologia. Un goig aquesta entrada per trobar info curiosa i agrupada com enlloc. I anima a cuidar-se es pulmons. Aprofit excusa per recomanar sa peli Dotze micos. Té bona trama, fotografia i dinàmica. I barreja de tot, pandèmia de virus, viatges en es temps, distopies socials o de salut, biotecnologia, ecologisme anarquista i més… I és de 1995! Amb actors de primer nivell i es gran art i únic de Terry Gilliam. Ideal per enpiucats, bons mimitos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *