Podria semblar que ja li tenim la mida més o menys presa a la Covid-19. Els metges van aprenent a tractar la malaltia o, almenys, a fer-ho millor que els primers i desesperants mesos. Durant aquest any tots hem après coses de les PCR, les càrregues virals, el valor R0 i mil coses més que fa un any, simplement ignoràvem. Però la medicina no és matemàtica i constantment van sortint sorpreses. O, si més no, fets desconcertants.

Aquesta setmana, per exemple, s’ha parlat d’un pacient de limfoma que, després de passar la Covid-19, va veure com el càncer començava a remetre. Sorprenent, tot i que en realitat ja se sap que aquestes coses passen i la majoria de “remissions espontànies” del càncer s’associen a infeccions prèvies. De manera que se sospita que la infecció dispara el sistema immunitari de manera que aquest es posa a atacar les cèl·lules canceroses. Passa molt poques vegades, però sabem que passa. De manera que la sorpresa és relativa.

L’important és tenir present que en medicina parlem sempre de la norma, però gairebé sempre hi ha excepcions, o casos que s’allunyen del que esperem. Simplement la diversitat de condicions del cos humà és massa gran per reduir-la a un cas estàndard. En realitat, una de les coses importants en cada test, cada assaig i cada prova, és saber quin percentatge de casos esperem que s’apartin de la norma. Res funciona al 100 % en la vida real.

Per això, de vegades hi ha casos que poden resultar sorprenents, com ara pacients diagnosticats de Covid-19, però als que les PCR els surten negatives. La primera vegada pots pensar en un fals negatiu, en un problema amb el test o en simple mala sort. Però si repetides vegades surt negativa, acabes no entenent el que passa. El pacient té la Covid-19 o no la té?

De nou, cal deixar el món teòric i baixar al real, on passen coses que s’aparten de la norma. Casos amb pacients amb PCR negatives però amb símptomes clars de Covid 19 s’han descrit des de bon començament. Els motius poden ser variats, però un de freqüent és que la presència del virus en la zona nasal va disminuint amb el temps. Al principi de la infecció són molt sensibles, entre altres coses, perquè el virus s’instal·la per la zona d’entrada al cos. Però a mesura que passen els dies pot anar fent mal en altres indrets, lluny del palet de la mostra. En això, cada persona és una història particular. De fet, un dels motius pels quals els xinesos pensen que és millor prendre mostres per via anal és que el tracte digestiu va deixant anar virus durant més temps que no pas l’epiteli nasal.

Per això, els metges agafen els resultats de les proves diagnòstiques com una bona guia, però no pas l’única. Allò de l’ull clínic també ha de tenir el seu pes. Hem parlat tant de les PCR que al final ens ha semblat que era l’única manera de diagnosticar una Covid-19, però un metge pot identificar la malaltia de moltes altres maneres. Sobretot ara que ja la tenim apamada.

Això també explica per què s’insisteix en el fet que si ets contacte directe d’algú, facis quarantena tant sí com no. Les PCR, com qualsevol altra prova diagnòstica, poden tenir falsos negatius, de manera que no cal deixar que el que només són eines tinguin un pes excessiu en les decisions que cal prendre.