Diuen que les noticies volen, però  amb internet ja no és que volin sinó que es teletransporten instantàniament arreu del planeta. Això és un fet que ha millorat molt la capacitat de la informació per difondre’s, però que no afecta gens a la seva qualitat. De fet, potser l’ha empitjorat en algun aspecte ja que no hi ha temps per valorar si una notícia és certa, falsa, errònia o tendenciosa abans que aparegui a centenars de pàgines i milers de comentaris.

Per això sempre cal anar amb una certa prevenció. No importa com de dubtosa sigui una notícia que sempre hi ha algú disposat a creure-la i esbombar-la. I a sobre, moltes vegades realment semblen certes! Aquesta setmana he topat amb un parell d’aquestes informacions que van començar a córrer i que ja no hi ha manera d’aturar. Els orígens van ser ben diferents, però el resultat final és similar. Correus que s’envien per prevenir-nos dels perills que correm o de com ens enganyen les autoritats. Segur que correm perills i no me’n refio massa de les autoritats, però tampoc cal exagerar.

La primera notícia explicava que, gràcies a una recerca de National Geographic, havia sortit a la llum unes fotos i documents que demostraven que el conjunt megalític de Stonehenge eren un frau fabricat fa un segle per les autoritats gal·leses per poder competir amb els monuments prehistòrics que tenien els francesos. Es mostraven fotos de grues posant les pedres a lloc, plànols de com havien dissenyat la zona i comentaris sobre les intencions dels constructors i alguna nota com la del poeta Milton Partridge dient que “serà com un somni druida”.

El detall important era que la noticia va sortir a “Fogonazos”, un excel·lent bloc de temes científics, però que era el dia 28 de desembre! Aquell mateix vespre l’autor va afegir al post que per descomptat tot allò era una broma i explicant com ho havia fet. Les fotos eren de treballs de restauració, els poetes eren inventats i l’enllaç a National Geographic no portava enlloc. Fins i tot els de National Geographic van posar una noticia dient que allò era una broma i recordaven que no tot el món celebra el dia de les bromes l’1 d’Abril (“April fools” per ells). Però la notícia ja havia començat a córrer i potser algun dia la trobareu repetida com si fos certa i fos una mostra de com ens enganyen els científics, les autoritats o unes fosques corporacions.

Incidentalment: una broma semblant va ser l’origen de la llegenda de coure ous fent servir telèfons mòbils.

Però no sempre es tracta de bromes inventades. En ocasions simplement s’agafen resultats d’experiments abans d’hora. Fa uns dies es comentava en alguns indrets (com ara la revista PCWorld) un estudi de la Universitat holandesa de Wageningen que “demostrava” que les radiacions dels WiFi danyaven als arbres i, en conseqüència, eren dolentes per la salut. El treball l’havien fet exposant vint freixes a diverses fonts de radiació durant tres mesos i els arbres havien perdut les fulles, havien mostrat canvis de color i havien patit alteracions a l’epidermis.

El problema era trobar l’estudi en concret, perquè PCWorld no és precisament una revista de prestigi científic. Però el cas és que tot i trobar notes als diaris, no hi ha manera de localitzar el treball original. I al final el motiu és que no existeix perquè les dades encara eren provisionals i va resultar que els investigadors que ho havien fet no les havien pogut repetir. Moltes vegades fas un experiment i topes amb dades intrigants i espectaculars. Però abans de posar-te a cridar, el que es fa és repetir l’experiment i assegurar-te que realment les dades són correctes. I moltes vegades les coses no són com semblen a la primera. Cal dir que d’entrada el treball era molt discutible. Per exemple, per començar no hi havia un grup d’arbres control. Potser altres arbres no exposats a les radiacions també perdien les fulles (efecte tardor?).

En tot cas, la notícia és que no existia la notícia. Però tan se val. Una dada preliminar comença a circular. Cada vegada es simplifica i s’exagera una mica i al final s’acaba donant per certa una informació inquietant. I com que d’aquestes notícies cada vegada n’hi ha més, és millor instal·lar-se en un cert escepticisme i si la notícia és realment interessant, anar a buscar la font original. Una cosa que ara, gràcies a la xarxa, tampoc és tan difícil.