Entre les moltes curiositats dels ornitorincs, que realment en són moltes, n’hi ha una de poc coneguda. Les femelles ponen dos o tres ous dels que neixen unes cries extremadament desvalgudes. Com que són mamífers, han de mamar, però les femelles no tenen mugrons. La llet surt per uns porus i les cries la llepen de la superfície del cos de la mare, entre els pels i uns solcs a la pell per on s’hi acumula una mica.

Això vol dir que les condicions de neteja de la llet que prenen són, com a mínim, discutibles. Junt amb la llet s’empassaran brutícia, microbis i tot el que hi hagi enganxat als pels del cos de la mare ornitorinc. Un problema rellevant per unes cries que neixen sense gairebé sistema immunològic. Ah! Però la natura és sàvia (de vegades ho és) i ha dotat al sistema d’alimentació dels petits ornitorincs d’un sistema de defensa prou arregladet. La llet de la mare incorpora una petita proteïna amb una potent activitat antimicrobiana. La mateixa llet disposa del sistema per eliminar bacteris. Com que l’estructura d’aquesta proteïna es plena de cadenes recargolades com si fossin rinxols, l’han batejat com “proteina Shirley Temple“en honor a l’actriu.

En realitat això no és tan estrany i des de fa un temps s’està treballant en identificar sistemes per eliminar bacteris més enllà dels clàssics antibiòtics fets pels fongs. Els que s’anomenen “pèptids antimicrobians” estan apareixent en organismes i sistemes d’allò més diversos.

Per exemple, la sang dels cocodrils és particularment efectiva liquidant microbis. D’allà hi ha extret uns quants pèptids amb diferents activitats contra bacteris i virus. La del drac de Komodo també resulta rica en compostos similars. I hi ha unes granotes que fabriquen els seus propis pèptids per defensar-se dels microbis. Molts animals que viuen en ambients on les infeccions serien molt probables, sobreviuen gracies a disposar d’un ventall de pèptids antimicrobians d’allò més variats i amb noms poc coneguts; catelicidina, hepcidina, copsina, aureina, histatina i molts altres.

Alguns, com la catelicidina o la histatina, també els fabriquem nosaltres mateixos i ja fan la seva feina eliminant bacteris de la pell o de la saliva. És bo recordar-ho perquè de vegades sembla que els humans som uns éssers desvalguts que no podem sobreviure sense tecnologia i civilització. La tecnologia i el coneixement milloren molt la supervivència i la qualitat de vida, però la nostra fisiologia ens permet defensar-nos de molts microbis amb una certa eficàcia. Potser no ens cal la mena de defenses que eviten que les ferides dels cocodrils s’infectin immediatament, però també tenim defenses adaptades al sistema de vida dels homínids.

Aquests pèptids no són antibiòtics en el sentit tradicional, però la seva activitat antimicrobiana pot resultar de molta utilitat a mida que els antibiòtics vagin perdent activitat per culpa de les resistències. Amb el temps també apareixeran resistències als pèptids antimicrobians, però tot aquest temps que haurem guanyat.