Delta plus. Aquesta és la denominació del virus de la covid-19 que està en el punt de mira. Cal dir que això de dir-li “plus” potser no ha sigut una bona idea. EL plus sempre genera una sensació de major nivell. Com si parléssim d’una variant delta superdotada. Més contagiosa, més resistent, més letal.

Però en realitat no és així. Podrien haver-li dit delta prima i també seria correcte. Essencialment és una variant dins de la variant que no arriba a ser una nova variant. Una mica embolicat, ja ho sé.

Això de les variants genera molta preocupació, però cal prendre-s’ho amb calma. Els virus muten molt, de manera que constantment estan apareixent noves variacions. En realitat, ja no circula el virus original que es va detectar a Wuhan a finals del 2019. Ben aviat van aparèixer versions mutades que eren més eficients i que van desbancar i fer desaparèixer la soca original.

De versions mutades del virus se n’han identificat milers, però molt poques arriben a agafar prou empenta per a prendre el protagonisme en una comunitat. Les que ho van aconseguint són les versions que mereixen ser catalogades amb un nom. Inicialment es parlava de les variants índia, brasilera o britànica, però aviat es va optar per les sigles amb lletres gregues. Per això ara tenim les variants alfa (l’antiga britànica), beta (la de Sud-àfrica), Gamma (la de Brasil) i delta (la de l’Índia). Però n’han seguit apareixent. Ara ja tenim les variants lambda, eta, theta, kappa, mu… i més que en sortiran.

Però hi ha variant i variants. Al principi, amb el virus acabat d’arribar i relativament poc adaptat als humans, era fàcil que una mutació generés alguna millora. Per això, la variant alfa va imposar-se ràpidament. I després va arribar la delta que encara era més eficient i ha desplaçat a la resta. El que passa és que cada millora li fa al virus més complicat seguir millorant. Quan una cosa funciona molt bé, costa molt millorar-la. Per això, no és impossible que aparegui una variant nova molt pitjor que les que ja hi ha, però la veritat és que és més aviat poc probable. Petites millores podria ser, però grans canvis no els esperaríem.

Les variants es classifiquen segons la manera com es comporten i els problemes que ens donen. Hi ha les “Variants sota seguiment“, que en algun moment van funcionar bé, però que ja s’han vist superades per les altres i ara estan en decadència. Les seguim vigilant, però no representen una amenaça. L’Alfa, la Beta i la Gamma, però també les variants Kappa, Eta, Iotta, Mu i altres estan en aquesta categoria.

Més importants són les “Variants d’Interès” Aquelles en els que les mutacions que tenen poden fer que les vacunes funcionin pitjor o que els tests les detectin menys. Ara mateix no hi ha cap variant en aquesta llista. Algunes, com l’Alfa, la Beta, l’Epsilon, la Kappa o la Mu, van estar en aquesta categoria, però ja han baixat de nivell i ara estan en simplement com Variants de seguiment. Si mireu llistes de variants, cal anar molt de compte amb les dates, perquè les coses canvien amb el temps.

Les que ens fan patir són les “Variants de preocupació“. Són aquelles per les que tenim dades que indiquen que causen una malaltia més greu, que es transmeten més eficientment i que, pel que sigui, generen un risc més gran per la salut. Actualment la Delta és l’única variant de preocupació (Alfa, Beta i Gamma van ser-ho fa temps, però ja no). I la Delta plus és una petita mutació de la delta que la fa una mica més transmissible. Ja no són els grans canvis que es veien al principi, però no deixa de ser més eficient. Per comparar, la variant Alfa va representar un augment en la transmissibilitat del 50% respecte del virus original. I la Delta va causar un augment del 50% respecte de l’Alfa. La Delta plus “només” millora en un 10% la transmissibilitat de la delta.

Cal tenir present que, per eficients que siguin, de moment tenim la sort que les vacunes són efectives contra totes les variants conegudes. Per ara.

I és que finalment, hi ha la categoria “Variant amb grans conseqüències“. Seria una variant que aconseguís esquivar les vacunes o que augmentés significativament la mortalitat. Afortunadament, encara no hi ha cap variant d’aquestes. Però per aconseguir que segueixi sense sorgir-ne cap, el que cal és que el virus circuli poc, de manera que el nombre de mutacions que apareguin sigui el menor possible. És a dir, que cal vacunar com més gent millor i mirar-ho amb perspectiva global. Si una variant de grans conseqüències apareix en qualsevol país del tercer món, acabarà rebent tot el planeta. Per això, invertir en vacunació per països amb menys recursos és el més intel·ligent que podem fer.