Dolor neandertal

La percepció del dolor és una de les coses més subjectives que podem imaginar. Hi ha qui aguanta molt i hi ha qui n’és molt sensible. En tot cas és un fenomen complex en què hi participen un grapat de factors, un dels quals és la genètica.

Sabem que hi ha un gen anomenat SCN9A que controla la fabricació d’una proteïna, present a les neurones que envien els senyals de dolor cap al cervell. El gen en qüestió pot tenir mutacions que el facin que la proteïna sigui més o menys activa i ja fa temps es va veure que si augmenta la seva activitat, les persones presenten més dolor crònic. En canvi, les persones que tenen mutacions que fan que perdi activitat poden arribar a no experimentar el dolor. Això és un problema greu, ja que el dolor és un senyal d’alarma molt necessari per a la vida.

El cas és que des de fa un temps que es pot estudiar el genoma dels nostres cosins evolutius, els neandertals i en mirar que passava amb SCN9A han vist que ells tenien tres mutacions que augmentaven l’activitat de la proteïna.

Abans que res, val la pena tenir present que hem de vigilar com parlem. Des del punt de vista d’un neandertal, la seva versió del gen seria la normal i la nostra seria la mutant. Però, és clar, com que ara som nosaltres els qui fem les mesures, agafem el nostre genoma com a “normal” i la resta com a “mutats”. Val la pena recordar que no és exactament així.

El cas és que quan han mirat que passa amb els humans han vist que un petit percentatge presenta la versió neandertal, amb les tres mutacions del gen. I, com era previsible, aquestes persones tenen una probabilitat més elevada del normal de sentir dolor en la seva vida diària que no pas les persones amb la versió “humana” del gen. Aquell petit percentatge de gens neandertals que tenim incorporat ens pot gastar males passades segons com.

Aquesta diferència en l’activitat de la versió neandertal del gen SCN9A podria interpretar-se com que els neandertals experimentaven més dolor que no pas nosaltres, però això seria simplificar massa les coses. És cert que la percepció del dolor en humans està modulada per l’activitat d’aquest gen. Hi ha qui l’ha comparat amb el “control de volum” pel que fa al dolor. Però encara no sabem com el cervell processa aquesta informació. Potser el cervell dels neandertals requeria un “volum” de senyal més elevat per processar la percepció de dolor de manera normal. Qui sap si amb la nostra versió del gen, els neandertals serien insensibles al dolor i moririen ràpidament. No sobrevius gaire temps si no notes que un animal t’està mossegant, que t’estàs cremant o que t’has trencat una cama.

5 thoughts on “Dolor neandertal

  1. Serien com sa gent pèl-roja, en això que noten més es dolor?
    Una amiga pèl-roja té front sapiens, però sí que a vegades potser pateix dolors aixís diferent, com més sensibilitzada. Em sembla que els pot anar bé per art i percepció fina.
    I jo aprop seu si em poso una tireta i iode em sento com un Rambo que es fa sutures amb fil de pescar taurons

  2. Serà el gen o com ho interpreta el cervell, però jo només noto les picades dels mosquits quan piquen la meva dona. A mi també em piquen però només ho sé perquè quan n’aixafo un damunt la pell juraria que aquella es la meva sang!

  3. Això em fa pensar en algunes “malalties” misterioses com la fibromiàlgia. Potser per aquí trobariem el desllogaridor …

  4. Llegir això estimula també a especular d’altres. P.ex. si tenen com un poquet ‘superpoders’ o capacitats es que tenen més DNA d’Homo denisova.
    Qui sap? A zona Papua o oceania em sona que hi ha gent molt capaç per apnea. O sherpes a Himalàia. A sudamèrica hi havia tradicions de protegir-se i tradicions o rituals a alçada corrent. I sorpreses de gent resultona en carreres de muntanya sense entreno, però per casos puntuals no indica molt això sense mirar adn… Per història em sona de pobles amb embaràs viable a alçada, on europees no podien. Tal vegada no van provar de poblar amb gent alpina? O molts habitants a Tititaca. Qui sap, si miren adn igual no és idea tan boja…
    És clar que no té pq ser per adn H. denisova. Però elucubrar en tot això és exòtic i guapa sa casualitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *