Sembla que allò de la detecció de possible senyals de vida a Venus es desinfla. Fa uns dies hi va haver molt rebombori quan es va anunciar que havien detectat el senyal de fosfà en les capes superiors de l’atmosfera de Venus. Com que aquesta molècula es considera un biomarcador, sembla possible que alguna forma de vida microbiana estigués alliberant el fosfà en l’atmosfera del planeta veí.

Però en ciència, quan fas un anunci com aquest, ja saps que la majoria de col·legues es dedicaran a buscar-hi tots els possibles errors. Aquesta reacció no és per enveja ni per aquella mania que se li agafa als que triomfen (bé, potser de vegades sí…). En realitat és com funciona la ciència. Qualsevol afirmació serà posada a prova de la manera més escrupolosa possible abans de donar-la per bona. I com més rellevant sigui el teu descobriment, més amb lupa es mirarà.

Aquesta vegada sembla que han trobat problemes en el processament de les dades que van fer servir. Detectar la presència d’alguna molècula en l’atmosfera d’un altre planeta a partir de les dades de telescopis no és una cosa senzilla. I bona part de la feina consisteix a eliminar possibles fonts d’error. Doncs altres investigadors, fent servir un sistema diferent per eliminar errors, han trobat que no, que no es detecta cap rastre de fosfà i que la presència d’altres molècules amb espectres similars podria ser l’origen de la confusió.

Ara acaben de presentar un treball, amb un to una mica poc elegant, on defensen que el primer estudi és incorrecte i que els autors l’haurien de rectificar o retirar. Això final, segurament sobra. Encara que tinguis raó no cal ser un trinxeraire per anar per la vida, però el que compta són les dades que presenten. Unes dades que també caldrà mirar amb lupa, ja que no retiraran un treball només perquè tu ho diguis. En tot cas, altres grups, buscant el fosfà de maneres diferents no l’han trobat, de manera que ara com ara sembla més probable que no n’hi hagi que no pas que sí.

Sigui com sigui, no deixa de ser la manera com hem avançat fins ara. Presentant dades, traient-ne conclusions i, sobretot, debatent-les intensament. Al final sabrem si realment hi ha senyals de vida a Venus o no. Però serà al final. Per molt que ens entusiasmem amb el primer treball, sempre afegim una frase dient que ho donarem per bo només si altres grups confirmen els resultats. Una de les coses que més ens han marejat durant la pandèmia era donar per bons els resultats inicials de qualsevol estudi, sense esperar la validació per altres grups. Això va fer que coses que es deien d’entrada acabessin per descartar-se i es generés una certa sensació de confusió.

De manera que seguim sense saber si hi ha vida a Venus o no. En realitat tampoc ho sabíem abans. Només teníem indicis de la presència d’una molècula que potser estaria relacionada amb la vida. Dit així sona decebedor, però no deixava de ser un indici molt important. Però fins i tot si es descartés, això no farà que deixem de buscar.