Interpretem el món que ens envolta depenent del nostre rerefons social i cultural. Això fa que les mateixes dades no s’interpretin de la mateixa manera en un indret o en un altre. I el mateix passa en funció dels moments històrics que vivim. El que fa temps era del tot natural, ara ens sembla inacceptable. Una conseqüència de l’evolució de les societats.

Però això també modula la manera de fer ciència i, de vegades, trobes estudis i conclusions que et fan pensar fins a quin punt el que interpretem es fonamenta només en les dades o ho fa en funció de les nostres expectatives culturals. Aquest dubte l’he tingut en veure titulars que parlaven d’un estudi segons el qual “les dones de la prehistòria també caçaven grans animals“. Això es basa en la descoberta d’una tomba al Perú on hi ha les restes d’una noia que va viure fa 8000 anys i va ser enterrada amb els estris per caçar. L’estudi també analitzar altres tombes i en un terç de les que contenien armes va resultar que l’esquelet corresponia a una dona.

És clar, això trenca l’esquema que teníem ficat al cap segons el qual, en temps prehistòrics les comunitats humanes dividien clarament les feines. Els homes estaven més especialitzats en coses com la cacera, la defensa i tot allò que requerís força bruta en general, mentre que les dones feien feines més tranquil·les. Segons aquest estudi, les dones també participarien en les caceres i la divisió de feines no seria tan important com pensem.

Realment no tinc arguments per triar una hipòtesi o una altra. Certament la visió de la cacera que tenim segurament és errònia. No era un paio musculat intentant matar amb una llança un gran cérvol, sinó que sovint era un grup que empenyia la presa cap un indret on la poguessin acorralar i entre molts clavar-li moltes llances. Una feina que homes i dones poden fer sense massa problemes. La visió dels homes actius i les dones més passives segurament està molt contaminada per la manera com era la societat fins fa quatre dies.

Però d’altra banda, la majoria de societats primitives que coneixem sí que tenen una clara divisió de feines. I és una divisió que la trobem repartida en societats d’arreu del planeta, de manera que sembla assenyat pensar que en èpoques pretèrites també tenia lloc. De fet, divisió de tasques entre els sexes es pot observar en la majoria de mamífers, per tant no resulta gens sorprenent que els homínids també hi sigui.

I el fet de trobar les eines de cacera… Jo recordo haver vist restes d’algun enterrament de l’època dels víkings on hi havia les restes de dones amb armes i eines característiques dels guerrers. Però els arqueòlegs anaven amb molt de compte d’associar necessàriament la presència d’armes amb el fet de ser un guerrer o una guerrera. Potser eren les armes del marit. Potser eren símbols de poder. Potser es tracta d’un cas particular que seria un error generalitzar. Les coses poden ser més complexes del que pensem i val la pena malfiar del que ens sembla evident només perquè culturalment encaixa amb el que esperem.

En un temps en què les dones ocupaven un lloc secundari a la societat semblava evident que en èpoques prehistòriques també es devien quedar cuidant la llar mentre els homes anaven a fer el mascle lluitant contra les feres. En una època en què es busca activament la igualtat entre els dos gèneres, encaixa perfectament la visió de les dones ocupant el mateix lloc que els homes a l’hora de caçar. Segurament és impossible no mirar les dades amb una visió condicionada pel nostre present, però almenys cal ser conscients d’aquest biaix. Igual que cal tenir present el biaix que patien els qui van fer interpretacions de dades en un passat i que ara ja donem per normals simplement pel costum.