Històricament, la medicina es va enfocar a tractar i restablir la salut del cos dels homes. En el cas del cos de les dones, s’assumia que funcionava aproximadament igual, excepte per malalties directament lligades amb el sexe i la reproducció. Bé, molt em temo que en moltes èpoques, ni tan sols feien aquesta assumpció i simplement no els preocupava el cos de la dona més enllà de la tasca de reproducció. Ara, per sort, les coses han canviat i cada vegada tenim més clar que cal entendre les diferències que hi ha entre cossos masculins i femenins per tal d’ajustar els tractaments a cada cas.

L’exemple, més conegut d’això és el cas dels infarts, en els que tothom coneix els símptomes (dolor intens al pit que s’estén cap al braç) però no tothom recorda que aquests serveixen per als infarts en els homes, però no en les dones, que tenen símptomes diferents (dolor al coll, dificultat per respirar, nàusees i mareig). Per això els infarts poden ser més greus en dones, ja que es triguen més a identificar.

I què passa amb la Covid19? Com acostuma a passar, hi ha algunes diferències. Un estudi que recollia dades de molts països ha trobat que no hi ha massa diferència en la possibilitat de contagi. En alguns països surt que el percentatge és més gran entre home si en altres són les dones les més afectades, però les diferències són petites. Semblaria que en risc de contagi anem a la par.

En canvi, el risc de mort és clarament superior pels homes. Aproximadament el doble. Hi ha diferències entre països, però en tots els casos, els homes ho tenen pitjor. Això no és cap sorpresa i una tendència similar ja es va veure en els casos de la SARS i la MERS.

En això segurament hi ha factors socials, com ara que els homes solen fumar més i per tant, els pulmons ja comencen en pitjors condicions (aquí ja no parlariem de sexe sinó de gènere). Però també hi ha diferències en la manera com respon la immunitat. Sembla que en la resposta masculina té més importància la immunitat humoral (la dels anticossos) mentre que en la femenina, la immunitat cel·lular (la de les cèl·lules T) guanya pes. No són diferències enormes, però deuen contribuir a explicar la major mortalitat masculina.

Caldrà seguir investigant per entendre aquestes diferències i poder ajustar millor els tractaments, però un fet m’ha cridat l’atenció. En l’estudi, (i en pàgines que recullen aquestes dades) els autors s’han trobat que hi ha països que no diferencien per sexe les dades relacionades amb la pandèmia. El tema de sexe, gènere, drets i discriminacions és sensible i delicat, però evitar-se problemes simplement deixant d’especificar el sexe dels pacients ens avoca de nou a ignorar unes diferències fisiològiques que poden tenir conseqüències en la salut de les persones.

Quan es fan estudis per entendre la salut i la malaltia hi ha factors que cal tenir en consideració, per molt que socialment siguin conflictius. Hi ha malalties que afecten de maneres diferents depenent de l’edat, el sexe, la raça, l’estatus social i mil factors que poden ser socialment sensibles, però clínicament rellevants. És una informació que cal tractar amb cura, però passar-la per alt segur que és un error. Ha costat molt posar sobre la taula la importància de tenir en compte les diferències entre les fisiologies masculina i femenina en la medicina com per començar a ignorar-les de nou.