Dormir és un fenomen d’allò més curiós i que encara no entenem gaire bé. Tots coneixem la sensació de tenir son, quan el cos ens demana desconnectar de la realitat i entrar en un estat de consciència alterada, percepcions reduïdes al màxim i relaxació muscular. Durant unes quantes hores, cada dia, quedem en una situació tremendament vulnerable, incapaços de respondre ràpidament a qualsevol perill. Semblaria que l’evolució té molts motius per eliminar la necessitat de dormir, però el cas és que la gran majoria d’animals dormen o entren en un estat similar al son.

A més, no es tracta únicament de descansar. Durant les hores de son el cos modifica el metabolisme i es posen en marxa mecanismes de reparació cel·lular. Per això al despertar estem més que “descansats”. Si el son ha sigut de qualitat ens sentim “recuperats”. Però de totes maneres, és al cervell on l’efecte es nota més intensament. La manca de son afecta extraordinàriament el rendiment cerebral. La memòria queda limitada, la capacitat d’atenció baixa sota mínims, i si la manca de son dura gaires dies, apareixen al·lucinacions i fins i tot la mort.

Potser no entenem el motiu, però és evident que el cervell necessita dormir desesperadament.

Un dels motius que semblaven importants era el fet de realitzar una mena de “tasques de neteja” cerebrals. S’ha vist que durant les hores de son, el líquid que omple la zona del cervell realitza un determinat moviment que aparentment serveix per endur-se els productes de rebuig del metabolisme que les neurones han excretat.

Genial. Podria ser que el son fos un temps dedicat a fer feines de neteja i reparació del cervell. Però ara s’ha vist que les coses són més complicades. Igual que amb l’ou i la gallina, no està clar que va ser primer, si el son o el cervell.

El motiu és que han descrit un estat similar al dormir en hidres (Hydra vulgaris). Uns petits animals que tot i tenir una xarxa nerviosa difosa, estrictament no tenen cervell. Un animal sense cervell que dorm… això suggereix que el dormir és un estat previ a l’aparició del cervell.

Cal dir que parlar de dormir en animals es fa complicat. En mamífers és evident i no en tenim cap dubte. En alguns invertebrats costa bastant més, però podem suposar-ho raonablement. Però en organismes tan simples com les hidres, cal posar-hi molts matisos. El que han detectat són canvis en l’activitat que presenten un patró cíclic. No d’un dia sinó d’unes hores. També han vist que si interrompien l’estat de “dormir”, els següents estats duraven més, tal com ens passa als vertebrats.

Més important. Determinats gens que sabem que es posen en marxa mentre dormim, també ho feien en les hidres. Els gens o els seus equivalents. I finalment, molècules que afecten el son, com la melatonina o l’ornitina, també alteraven aquest estat en les hidres. Massa similituds per a passar-les per alt. Cada animal deu experimentar el son a la seva manera i probablement les hidres també necessiten “dormir”. Necessiten dormir encara que sense cervell potser no ho “experimentin” (no crec que tingui consciència una hidra, però qui en pot estar segur?)

El cas és que això permet canviar la perspectiva. Semblava que el dormir era una conseqüència de l’estructura i manera de funcionar del cervell, però potser ha sigut al revés. El cervell potser ha evolucionat en organismes que, prèviament, ja tenien la necessitat de dormir i s’ha limitat a aprofitar aquest estat per fer les tasques de manteniment que li calen.

En tot cas, més peces per afegir al puzle que ens caldrà muntar si volem entendre l’estat en què passem una bona part de la nostra vida.