El moviment contrari a les vacunes existeix des del mateix moment en què Jenner va desenvolupar la primera vacuna contra la verola. Des d’aleshores ha anat complicant la vida als metges i fent que fos més difícil del que ja és combatre les malalties infeccioses. Però cal no barrejar les coses i no ficar sota el paraigua d’antivacunes a tothom qui no ho té clar.
Això ho he pensat en veure les dades d’una enquesta sobre la percepció que la societat de la ciència i la tecnologia. Cada any la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) prepara una enquesta per veure de quina manera veu la gent això de la ciència i el món que l’envolta. Aquest any, però, n’han encarregat una addicional centrada més en el tema de la pandèmia. Encara no l’han presentat, però ja han avançat algunes dades. I en el tema de la vacunació n’apareix una de molt interessant.
Fa un any, el juliol del 2020, aproximadament un terç dels enquestats estaven segurs que es posarien les vacunes quan aquestes estiguessin disponibles. Però un altre terç deia que no es vacunaria. Que un 30% de la població es declari antivacunes seria una dada molt preocupant, però en realitat la cosa era més subtil.
El cas és que quan es va començar a vacunar de veritat, el percentatge de gent que deia que no es vacunaria va baixar sobtadament fins al 9%, mentre que els que tenien clar que es vacunarien va augmentar fins al 60%. Ara ja està en 4% que diuen que no i més del 90% que se la volen posar. La truita es va capgirar del tot.
Això indica que la majoria de gent que diu que no es vacunaria no és per un posicionament contra les vacunes. Simplement es tracta de la previsible prevenció davant de tecnologies noves. Les vacunes no tenen res de nou, però la vacuna en concret contra la malaltia en concret sí que és nova. Quan ja es comença a posar i s’intueixen els beneficis al mateix temps que es veu que no apareixen problemes seriosos, la posició de la majoria de gent passa a ser molt més receptiva.
Tenir dubtes és humà, i és assenyat, i fins i tot saludable. Una cosa és tenir confiança en la ciència, i una de diferent és creure-hi cegament. Si et pregunten si viatjaries a l’espai en un coet que encara no s’ha provat mai, la majoria de nosaltres diríem que d’entrada no. Això no vol dir que siguem contraris als coets ni que neguem que funcionin. Simplement demanem unes garanties que els enginyers segurament coneixen, però que nosaltres no tenim per què entendre.
Un antivacunes de veritat, dels que fan mal, és aquell que no vol entendre els avantatges de les vacunes, que no vol saber com funcionen i que es nega a acceptar els seus beneficis. O encara pitjor, que entén tot això i malgrat tot, segueix oposant-s’hi pel motiu que sigui. No és un tema de dubtes raonables sinó d’ideologia.
Entendre la diferència és important, ja que en un cas parlant la gent s’entén i en l’altre no val la pena perdre-hi el temps.
Jo crec cegament en la ciència i aquí estic, encara, a veure si serè immortal.
Els científics -i, a més, divulgadors con tu, ens ajuden molt a veure les coses clares sobretot als qui no tenim cap altra formació científica més enllà del que em pogut llegir i el nostre esforç i bona voluntat. Alguns dels teus articles tenen repercussió en la premsa, com el “Tercera dosi” on clarifiques el paper dels anticossos, dels linfocits B i de les cèl·lules plasmàtiques. Com un profà qualsevol només tenia en ment els anticossos. Gràcies.
Estic d’acord en que els dubtes són humans i respectables, però, amb el que tenim al damunt, les vacunes són els únics flotadors a què ens podem agafar. Qui conegui el mètode científic sap que estan prou provades perquè els avantatges superin els riscos.
Pots tenir dubtes sobre la seva eficàcia, però és evident que, amb una alta probabilitat, mal no et faran.
Esperat a veure què els passava als vacunats abans de decidir-se a fer-ho pot ser molt humà, però demostra quanta gent és incapaç de valorar les coses raonant. I això és nefast en totes les diatribes de la vida. Ai las!