Fa un parell de dies, un grup de recerca xinès va presentar un treball on descrivien que el coronavirus (el SARS-CoV-2) ja presentava dues soques diferents circulant pel món. Indicaven que una de les dues era més agressiva que l’altra, però que la menys agressiva semblava que era cada vegada més prevalent, segurament gràcies a les mesures de contenció que havia aplicat el govern de la Xina.

D’entrada són unes dades molt interessants i rellevants de cara a pensar com poden anar les coses en un futur. Però després de llegir el treball potser cal agafar els titulars amb què es va presentar la notícia amb una mica de calma.

Per començar han analitzat el genoma del virus obtingut en un centenar de pacients de diferents indrets del planeta. Això ho han pogut comparar amb el genoma dels diferents virus que hi ha en pangolins i ratpenats i han vist que el candidat més proper a ser l’origen de l’actual pandèmia és un virus de ratpenat. El pobre pangolí va ser acusat erròniament. Tot i així, encara hi ha massa diferència entre el del ratpenat i l’humà, de manera que segueix en peu el misteri de l’hoste intermedi. L’animal que probablement va ser infectat per un ratpenat i que posteriorment ho va passar als humans.

També van comparar els genomes dels virus aïllats en els diferents pacients i van observar que, com era previsible, ja van apareixent mutacions. En concret n’han trobat en 149 punts del seu genoma. La majoria apareixen a l’atzar, però n’hi ha dues que permetien definir dues poblacions diferents de virus d’una manera ben precisa. Les han batejat com L i S, ja que la mutació afecta dos aminoàcids particulars, una Leucina i una Serina.

La comparació amb el virus del ratpenat indica que la versió S és la que ens va arribar dels animals. De fet, ratpenats i pangolins tenen la versió S i només apareix la soca L en els humans. Això tampoc és massa estrany. Quan un virus arriba a un nou hoste no acaba de funcionar molt bé, ja que està adaptat a les cèl·lules de l’antic. Durant un temps apareixeran moltes mutacions fins que quedi seleccionada la forma més eficient.

La forma L també presenta moltes més mutacions que la S. Això fa pensar que va passant més sovint entre persones, es replica més vegades i, per tant, s’estén més ràpidament per la població. Per això els autors han conclòs que deu ser més “agressiva”. Aquesta és una definició realment sorprenent, ja que per definir si és agressiva caldria veure si els pacients que tenen una o altra es moren més o tenen un quadre més greu de la malaltia. A sobre, les mutacions no afecten la zona del virus per on s’uneix a la cèl·lula per infectar-la. De fet, ni tan sols han demostrat que s’escampi més de pressa. Només han indicat que el major número de mutacions ho suggereix.

Però la tria de les paraules és molt important i cal anar amb compte. Ràpidament van sortir titulars parlant de dues soques, de les quals una era més agressiva! Una paraula que dóna a entendre que és més perillosa, més letal i tot el que implica el concepte.

Encara hi ha una altra dada curiosa. Tot i que la S és la més antiga, la més freqüent és la L. I sobretot a Wuhan, on quasi totes les mostres eren L. Bé, això ja encaixaria amb la hipòtesi de la major transmissió de la L. Però fora de Wuhan la S recupera terreny i es troba en gairebé el 40 % de les mostres. Hi ha diferents maneres d’explicar aquesta diferència, però la que proposen els autors és que les mesures de contenció aplicades pel govern xinès han actuat sobretot en la soca L, la més agressiva, mentre que la S ha passat més desapercebuda i no ha patit la pressió selectiva.

Podria ser, però no deixa de ser una hipòtesi més que cal verificar. A més, sona una mica a “que gran és el nostre govern que ha aturat la soca més agressiva del virus!”. Una agressivitat que, val la pena insistir, només és una suposició.

En tot cas, sembla que sí que van apareixent més variants del virus, que ha trobat un terreny nou per explorar (tota la humanitat) i que anirà canviant i evolucionant fins a adaptar-s’hi. Exactament el que fan tots els virus quan salten a un hoste nou.