En que pensem quan ens parlen de la prehistòria? Doncs segurament la majoria pensem en dinosaures. Fòssils de dinosaures, extinció de dinosaures i ferotges tiranosaures barallant-se amb grans triceratops. I el més característic és que són fòssils, que ja no en queden i només trobem restes petrificades en els diferents estrats geològics. Hi ha el detall dels ocells, que no deixen de ser uns dinosaures que van sobreviure, però això normalment ho passem per alt. La prehistòria és l’època en la que vivien els dinosaures.

Per això resulta sorprenent descobrir que en realitat els dinosaures van estar molt poc temps (relativament parlant) sobre la Terra. Un exemple que m’encanta posar és que si la història de la Terra la condenséssim en un any, els dinosaures només van existir durant dues setmanes. I serien recents. Si la formació de la Terra fos el dia 1 de gener i actualment estiguéssim al 31 de desembre, els dinosaures haurien habitat el planeta només les dues primeres setmanes de desembre. Per cert, en aquest exemple els humans portaríem només trenta minuts.

En realitat és pitjor del que sembla. Els organismes més grans que un microbi només porten uns sis-cents milions d’anys existint. Els altres tres mil nou-cents milions d’anys, només hi havia bacteris i algun eucariota unicel·lular. La vida a la Terra quasi sempre s’ha limitat als microbis. Els organismes grans, animals i plantes, són uns nouvinguts.

El que passa és que, com és previsible, a mida que els períodes geològics es van fent més antics, els coneixem pitjor. Per això hi ha molts detalls, moltes classificacions i subclassificacions en èpoques recents, mentre que les corresponents a temps més llunyans resulten menys definides.

És divertit mirar les taules estratigràfiques. Hi ha les diferents edats, agrupades en èpoques, que s’agrupen en períodes, que al seu temps es reuneixen en eres que formen part d’un parell d’eons. Per exemple, l’edat actual s’inclou dins l’època de l’Holocè, que forma part del període Quaternari, que és l’últim dels inclosos en l’era Cenozoica i que està dins de l’eó Fanerozoic.

Si volem trobar dinosaures hauríem de buscar per dins del Juràssic o del Cretaci, i aparentment tenim per triar i remenar. Sembla que sigui una fracció  molt gran de tots els estrats. Però si ens fixem en els anys que han passat, veiem que quasi tota la classificació fa referència a l’eó Fanerozoic, que són els últims 540 milions d’anys. La resta pintada en tons més vermells és el Precambrià, ocupa molt poc en els gràfics dels estrats però representa 4000 milions d’anys. Vuit vegades més temps, encara que les divisions siguin poques i més imprecises.  Simplement és un gràfic que no està fet a escala temporal.

Aquests detalls en aquests esquemes va bé tenir-los presents per entendre per quin motiu quan es busca vida extraterrestre no es pensa en animals o plantes sinó, sobretot en microbis. Pots tenir sort i trobar que ja hi ha organismes evolucionats en algun planeta, però si les coses van com a la Terra, el més fàcil és trobar comunitats de microbis. La Terra és un planeta ple de vida, i aquesta sempre ha sigut, i encara és, majoritàriament microbiana.

Si us voleu fer una idea, busqueu al gràfic. Tenim evidencies que la vida microbiana va sorgir durant l’eó Arqueà (Arcaico en castellà). En canvi, els primers organismes no apareixen fins el període Ediacarià. Si només mireu el dibuix semblaria que quasi sempre hi ha hagut organismes multicel·lulars a la Terra. No us deixeu enganyar i fixeu-vos en els anys que fa que van aparèixer els uns i els altres. Les coses no són com semblen a primer cop d’ull!

(I que pesats amb el futbol! Heu vist que hi ha un periode Messinià, o Messiniense?)