Hi ha moltes maneres de prendre medicaments, però una de divertida és la de les pastilles efervescents. Almenys, els comprimits efervescents sempre els he associat a coses agradables. De petit eren per prendre vitamina C, que les mares estaven totalment segures que en necessitàvem molta. Aquelles pastilles grans, de color taronja i amb un gust dolcet i una olor característica eren dels pocs medicaments que no feia mandra prendre. A més, l’efervescència era un espectacle gairebé hipnòtic. No perdia de vista la pastilla fins que dissolia del tot. Primer s’anava fent petita, començava a girar i finalment acabava flotant.

El relleu el van agafar les pastilles d’Alka Seltzer, més que res per lluitar contra la ressaca en aquelles nits en les quals l’alcohol prenia massa protagonisme. Ja no estava pendent de la pastilleta i el sabor no era el de la vitamina C, però s’agraïa molt l’efecte sobre el cos. Després vaig descobrir que essencialment era aspirina i bicarbonat, però la part corresponent al placebo feia la resta.

Per aconseguir l’efervescència cal posar en el comprimit, a més del component actiu, un àcid i un carbonat o bicarbonat. Particularment útil és quan l’àcid és el medicament. Per això la vitamina C (àcid ascòrbic) o l’aspirina (àcid acetilsalicílic) van bé per presentar-les en comprimits. En presència d’aigua l’àcid i el carbonat reaccionaran i generaran CO₂, que sortirà en forma de bombolles. A mesura que la capa superficial es vagi dissolent, l’aigua arribarà a capes més internes del comprimit que, aleshores passaran a fer la reacció i a dissoldre’s.

La idea de preparar un medicament en forma de comprimits efervescents sembla curiosa. Per quin motiu ens cal complicar tant les coses? Et prens el comprimit directament i ja es desfarà a l’estómac!

La diferència està en el fet que si prenem el producte ja dissolt en aigua, la seva absorció serà molt més ràpida. Es podria preparar en forma de xarop, però les solucions líquides solen ser menys estables que les sòlides. I els sobres per dissoldre’ls són més complicats d’empaquetar. Les pastilles efervescents són pràctiques i efectives. Per desgràcia també tenen algun problema, especialment que acostumen a tenir massa sodi o potassi. De manera que per determinades patologies és millor evitar-les.

És clar, a l’hora de fabricar-los cal tenir algunes precaucions. En solem dir pastilles, però en realitat són comprimits, ja que es fabriquen “comprimint” els ingredients sense necessitat de fer una pasta amb ells (en aquest cas serien pastilles). Però per fabricar els comprimits efervescents cal evitar de totes totes la presència d’aigua. Una mica d’humitat i la reacció d’efervescència ja es posaria en marxa!