Si ens parlen dels oceans, els que ens venen al cap són l’Atlàntic, el Pacífic i l’Índic. També hi ha l’Oceà Àrtic, molt més petit i que agafa la part dels voltants del Pol Nord. Però en el cas del Pol Sud, la cosa ha resultat més complicada. Sembla que ara ja s’està establint de manera oficial el que s’anomena Oceà Austral, Oceà Antàrtic o Oceà del Sud. De manera que si ens pregunten quants oceans hi ha a la Terra, ja hem de respondre que cinc.

El problema amb l’oceà Antàrtic és que trenca una mica l’esquema per definir oceans. Tots tenen límits marcats pels continents que els envolten. En canvi, l’Antàrtic no. El que té als costats són altres oceans i això resulta una mica estrany. També resultarà curiós que sigui l´únic amb un límit perfectament circular.

Oficialment, l’Organització Hidrològica Internacional (IHO) el va definir l’any 2000 com la massa d’aigua que envolta l’Antàrtida i que s’estén fins al paral·lel 60. Aquest límit el van posar, ja que coincideix amb el tractat de l’Antàrtida, i també perquè és per on passa, aproximadament, el Corrent Circumpolar Antàrtic. Això és un corrent marí d’aigua que gira envoltant l’Antàrtida i que actua en certa manera com a barrera que dificulta que l’aigua del Pacífic, l’Índic o l’Atlàntic, es barregi amb la que hi ha al voltant de l’Antàrtida.

El que passa és que a més de la proposta de la IHO, cal que els diferents països del món ho acceptin. Mentre tots es posen d’acord en si ho accepten i en quin nom li posen, el seu estatus quedava una mica en la indefinició. Ara, però la National Geographic ja l’ha inclòs en les noves versions dels seus mapes, de manera que de mica en mica la seva existència es va consolidant.

En realitat, això de definir els oceans és més aviat per la mania dels humans de classificar coses. Perquè des del punt de vista estricte, només n’hi ha un de gran oceà terrestre en què hi sobresurten algunes zones de terra ferma que anomenem continents.