El comodí de l’univers paral·lel

Indicis d’un univers paral·lel on el temps corre a l’inrevés! Cridaner, oi? Uns quants diaris van presentar aquesta suposada notícia lligant-la amb un estudi de neutrins fet per la NASA i en poca estona va esdevenir viral. Una viralitat que poc després es va esvair com un neutrí qualsevol. El problema era que gairebé res del que deien era cert. No. La NASA, ni ningú per ara, ha trobat cap prova de cap univers paral·lel on el temps faci ni coses estranyes ni coses normals.

Com gairebé sempre, tot venia d’un estudi real de física de partícules que, per tant, era difícil d’interpretar. Tots pretenem entendre perfectament que fan els bosons i com oscil·len els neutrins, però la realitat és que si ens en fem una idea lleugerament aproximada, ja ens podem donar per satisfets. Per això, encara costa més de seguir el que hi ha quan apareixen estudis que desconcerten als físics.

Aquesta vegada era un estudi sobre neutrins que estudiava unes radiacions que generen quan es desintegren. El problema era que fa uns anys van detectar un parell de senyals que no es podien explicar amb els models actuals. Els detalls són molt excitants pels físics de partícules, però a la resta del món ens deixen una mica indiferents i preferim esperar a la resolució del misteri.

És clar, en física de partícules, i en gairebé tot, una possible explicació és l’existència d’un univers paral·lel en què les lleis de la natura són diferents del nostre i per una estranya interferència t’han afectat les mesures. Tant se val el que trobis. Un univers paral·lel és el comodí perfecte. Ni tan sols cal que siguis físic. Un nou coronavirus? Ui! Segur que ha vingut d’un univers paral·lel.

Naturalment, els físics, els científics en general, no acostumen a fer servir l’explicació de l’univers paral·lel a la lleugera. En realitat no es fa servir gairebé mai a no ser que estiguis amb companys compartint importants quantitats d’alcohol.

Però en un article d’un diari van esmentar la possibilitat, en algun altre diari es van quedar amb la idea i la van fer més gran i en poc temps la notícia era quela NASA havia descobert proves de l’Univers paral·lel. Cosa que va fer emprenyar una mica als autors del treball original, que no entenien a què venia tot allò.

Si un dia es troba una indicació d’alguna cosa tan enorme com l’existència d’un altre Univers, creieu-me que es notarà. Se’n parlarà molt més, els científics anirem tots bojos i les proves seran molt més contundents que no pas alguna cosa que, de moment, no sabem com interpretar. Si no és així, no en feu gaire cas.

3 thoughts on “El comodí de l’univers paral·lel

  1. Pensar en que tal volta l’univers és infinit o que hi ha infinits universos, encara em fa paxoca. Però imaginar universos paral·lels on comparteixo temps i espai a una terraça amb la Claudia Shiffer, doncs serà que no. No hi arribo. Llàstima!

    1. Sinera, fa mooolts anys, en primavera, vaig trobar-la per ciutat, a hora de poca gent. A peu, ens aturàrem i creuàrem mirades divertides esperant a un semàfor entre zones peatonals des casc antic.
      Semblava senzilla i agradable, i anava fresca i eixerida, però pausada i encuriosida, amb trunyella daurada ben guapa.
      Tal vegada ets multiversos que diuen que tenim a sobre han tirat daus bé un cop i ens han agraciat per poder sommiar amb ella
      : – )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *