Als humans ens encanta fer classificacions. És una manera excel·lent per posar una mica d’ordre en el batibull del món que ens envolta i facilita molt centrar l’atenció en un grup de coses deixant de banda la resta. L’únic que cal recordar, sempre, és que les classificacions acostumen a ser una decisió que fem de manera més o menys arbitrària i que la complexitat del món acostuma a fer que cap classificació sigui perfecta.

No passa res. Puc posar cotxes, camionetes i camions en categories separades i normalment no tindré problemes per fer encaixar el vehicle que vegi en un grup o l’altre. I si dubtem, sempre podem forçar una mica les coses, fer una tria i no li donem més voltes.

Hi ha classificacions, però, que porten un rerefons històric que les fa molt més difícils de manegar. La de les races n’és el paradigma. Parlar de races humanes porta immediatament a les polítiques i ideologies racistes i a tots els disbarats que s’han fet en nom d’una classificació. Potser per això, ara hi ha molt la tendència a insistir en el fet que les races no existeixen. Una afirmació, però, que aplica només a les races humanes. Ningú dubta de l’existència de races de gats, gossos o tomàquets (en el cas dels vegetals l’equivalent a les races serien les varietats).

En certa manera és cert que no hi ha una entitat biològica que puguem establir com a raça. Però és que en realitat, pràcticament cap classificació de les que fem servir existeix en realitat. Només existiria l’espècie, i fins i tot en aquest cas trobem casos que fan dubtar.

Un d’evident és el gènere. Quan anomenem una espècie ho fem amb dos noms. El primer fa referència al gènere i el segon estableix l’espècie concreta. Així Pinus halepensis és una planta del gènere Pinus i l’espècie en concert és l’halepensis, o pi blanc com el coneixem habitualment. D’altra banda, el Pinus silvestris és un tipus de pi que també pertany al gènere Pinus, però l’espècie és diferent. La que li diem pi roig.

Ja veiem que el gènere Pinus inclou tots el tipus de pins. Però en realitat només vol dir que agrupem espècies de plantes que s’assemblen molt entre elles i que evolutivament són properes. El tall, però, el posem on ens rota. Una decisió més aviat volàtil i subjectiva que, amb el temps pot anar canviant.

Aleshores, en quin sentit podem dir que en biologia existeixen els gèneres? Només existeixen en el sentit que són útils per establir classificacions. Unes classificacions que a nosaltres ens van bé. Si fa, no fa, el mateix que fem per definir les races, les varietats, els ordres, les famílies, les classes o els regnes. Alguns són més evidents (com els regnes) i altres més subjectius (com les raçes), però cap no és una “entitat” real. Només és un acord que prenem per endreçar els organismes vius. Però tots ho tenim clar i no és cap problema.

El problema amb el concepte de la raça és que ràpidament apareixen quatre eixelebrats fent-ho servir d’excusa per justificar les seves obsessions. Per això, és millor deixar-lo de banda, encara que sigui útil en ocasions.

Només s’escapa de l’arbitrarietat el concepte d’espècie. L’entitat biològica essencial, que incorpora una característica objectiva: la capacitat de creuar-se i tenir descendència fèrtil. I així i tot, també trobaríem excepcions i zones grises. Però és que en biologia mai no hi ha límits absoluts. Sempre hi ha casos que no encaixen en els nostres bonics esquemes mentals. Els biòlegs ho sabem i no en fem escarafalls.