A l’Amèrica Central s’hi pot trobar un animal d’allò més curiós. Aquí se’l coneix amb el nom de “basilisc“. Suposo que el seu aspecte devia recordar al de la criatura mitològica amb el mateix nom. En realitat, el nom científic, posat pel mateix Linné, és Basiliscus basiliscus. Però en molts indrets del continent americà l’anomenen “lagarto de Jesucristo“. I el motiu és, si més no, curiós. El basilisc pot caminar per sobre l’aigua, igual com diuen que va fer Jesucrist.
Per aconseguir-ho, el basilisc ha de recórrer a unes quantes estratègies. La primera és treure partit del fet que no arriba a tenir unes dimensions massa grans. La gravetat és la que és i la tendència de qualsevol animal és a enfonsar-se. Un basilisc gegant no podria caminar sobre l’aigua per molt que ho intentés.
L’altre secret són unes membranes que té entre els dits de les potes, que pot desplegar quan ho necessita. En fer-ho, augmenta molt la superfície palmar i les pot fer servir com si fossin rems.
I el truc final és que, en realitat no “caminen” sobre l’aigua sinó que “corren“. La diferència és important, ja que per mantenir-se sobre l’aigua el que fa és impulsar-se intensament gràcies a les potes del darrere i les membranes palmars. Molts animals tenen membranes entre els dits, però pocs poden generar prou empenta amb el moviment de les potes per a fer sortir el cos de l’aigua i impulsar-se. Si deixa de córrer, simplement s’enfonsa i li toca nadar. Cap problema, ja que també és un bon nedador. Mirar com ho fa un basilisc, en un vídeo a càmera lenta és tot un espectacle.
Això de sortir corrent per sobre l’aigua és una bona estratègia de supervivència. La majoria de depredadors corren més que ell per terra ferma, però no el podran seguir per l’aigua. Hi ha qui pensa que això de córrer per sobre l’aigua té a veure amb la tensió superficial, però en realitat és més prosaic. Simplement empeny l’aigua amb prou força per aconseguir una força d’impuls superior a la del seu pes. Allò de la tensió superficial per aguantar-se sobre l’aigua aplica a animalons molt més petits. Insectes i tal. El basilisc no va amb tantes fineses moleculars i ha preferit tirar de la força bruta de les cames.
Sí que mou rar ses potes!
Seria divertit que ho imitin per jugar es rics. Amb una motxilla robot, amb potes iguals i un equilibri ultraràpid, de súper saltimbanqui, podrien?
😉