La història de la ciència és plena d’experiments transcendentals que van marcar un abans i un després en el coneixement. El que passa és que moltes vegades la idea que en tenim és una versió ensucrada del que realment va passar. A la vida real, les coses acostumen a sortir menys perfectes del que ens imaginem i, quan els mires de prop, veus que els moments transcendentals en realitat van ser més prosaics.

Un en el que això es fa molt evident és el conegut experiment de Galileu per establir les lleis de la caiguda dels cossos. Aristòtil deia que si deixem caure dues coses, la que pesi més caurà més de pressa. La intuïció sembla confirmar-ho, ja que si deixem caure una bola de plom i una ploma veurem que la ploma triga molt a caure. El que passa és que en aquest cas estem passant per alt la resistència de l’aire. Un error fatal a l’hora d’interpretar el que passa.

La llegenda diu que Galileu va agafar dues boles de pesos diferents, una de plom i una de fusta. Amb elles va pujar dalt de la torre inclinada de Pisa i les va deixar caure juntes. Tal com ell deia, van caure plegades i el soroll que van fer en impactar simultàniament contra el terra va marcar el final de la idea errònia que teníem fins aleshores.

El problema és que sembla que Galileu mai no va fer aquest experiment. Si fos així, probablement ho hauria explicat sovint i ho hauria deixat per escrit. Però mai no ho va esmentar. Qui ho va fer va ser un ajudant seu en escriure la biografia de Galileu, quan aquest ja era mort. D’altra banda, en aquell temps, era freqüent guarnir una mica les vides dels grans homes, afegint-hi coses espectaculars i preferint la versió de com hauria sigut interessant que passessin les coses més que no com van passar de veritat.

Ara bé. Si Galileu no va fer aquest experiment o cap de similars…, com va arribar a la conclusió que el pes no tenia rellevància en la caiguda dels cossos?

Doncs amb un altre tipus d’experiments. Menys espectaculars, però igualment efectius. El que probablement feia era fer servir plans inclinats. Feia rodar objectes de diferents pesos per planxes tan polides com li fos possible i amb diferents inclinacions i longituds. Així era molt més fàcil veure si trigaven el mateix a baixar o si com més pesessin, més trigaven. També devia ser més fàcil repetir la prova una vegada i una altra fins que pogués treure’n les conclusions adients.

Les aportacions de Galileu a la ciència són moltíssimes, però potser la més important va ser la de fer entendre la importància de l’experimentació. Tant és si va deixar caure boles des de dalt de la torre o si les va fer rodar per un pla inclinat. El rellevant és que va posar en dubte Aristòtil i va preferir observar i experimentar per treure conclusions.

Per cert, una bona demostració de la caiguda simultània de dues coses de pes diferent (sense les interferències de l’atmosfera) la va fer l’astronauta David Scott, de l’Apol·lo 15, deixant caure un martell i una ploma sobre la Lluna. Efectivament van caure alhora. Mig en broma va dir que allò el tranquil·litzava. Després de tot, els càlculs pel retorn a la Terra es basaven en allò que Galileu havia proposat.