A
la Península Ibérica, igual que a molts altres indrets del planeta, es poden trobar diferents tipus d’endemismes. Un endemisme és una espècie pròpia d’un determinat indret, àrea o regió, que és exclusiva d’aquell territori i que no es troba enlloc més. El linx ibèric (Lynx pardinus) o el tritó pigmeu (Triturus pygmaeus) són exemples d’animals, mentre que alguns narcisos com el Narcissus tortifolius, són exemples de plantes. Per aquestes contrades també tenim alguns endemismes dignes de menció, com ara el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) pel que fa als animals o la corona de reina (Saxifraga catalaunica) que és una planta que només creix a Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Però el cas és que hi ha altres menes d’endemismes que, en pensar-ho un moment, t’adones que comparteixen moltes característiques amb els biològics. I de vegades tenen històries amb finals massa semblants.
Tenint en compte la especificitat de l’ambient en que creixen i es desenvolupen els endemismes, el reduït nombre d’exemplars i el seu valor intrínsec lligat al seu hàbitat, és fàcil veure que són particularment sensibles a les alteracions del seu hàbitat. Com que a més contribueixen a la riquesa i biodiversitat, es consideren, al menys en teoria, un patrimoni que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció.
Per això hi ha estratègies que contribueixen a evitar la seva desaparició. Per exemple, es creen parcs naturals on es té cura de la seva protecció. A més, moltes d’aquestes espècies estan incloses a les llistes d’organismes que no es poden matar o arrencar. No només això. Hi ha consens en que cal preservar el seu medi natural en condicions que permetin la seva viabilitat. Seria profundament estúpid declarar protegida una espècie i tot seguit destruir l’únic indret on habita per fer-hi camps de conreu.
És clar, hi ha alguns pixapins que es fan passar pagesos per que reclamen el dret a llaurar un territori on hi ha una espècie endèmica que pot tenir algun interès, al·legant que el seu conreu té el mateix dret que les espècies autòctones. És evident que qui agafi aquesta actitud no té el menor interès en la igualtat d’oportunitats entre vegetals. Simplement vol imposar el conreu que li dóna més rendiment. O potser sigui que té al·lèrgia a la planta original endèmica. No hi haurà manera de saber-ho perquè naturalment només farà referència al dret a la igualtat entre espècies i al dret dels pagesos a plantar el conreu que els sembli.
En ocasions resulta que allà hi havia una zona declarada protegida, però no passa res. Aquests suposats pagesos tenen el recolzament de poderoses multinacionals i grups d’opinió amb molts recursos. Es poden refer lleis i anar presentant al·legacions a tribunals, fins trobar-ne un que li doni la raó. El fet que a la Unió Europea hagin donat per bons els programes de parcs naturals per al manteniment de la biodiversitat també és irrellevant.
Aleshores et preguntes de quina manera hem de protegir els nostre endemisme. Si amb trampes i estratègies legals es va destruint, de manera conscient i deliberada, el seu medi ambient , que cal fer? Protestar, és clar, però només això no aturarà els tractors.
Sigui el que sigui, alguna cosa caldrà fer. No? Perquè ningú més ho farà, i no serveix de res que ens donin la raó una vegada extingida l’espècie.
Jo només volia dir-te quatre coses :
1. La selecció d’enllaços, genial !
2. Unió de Pagesos segurament es queixarà de l’enllaç que l’has assignat (no tens perdó de Déu!)
3. Si ens declaressin espècie en perill d’extinció… pot la direcció dels parcs nacionals del costat revocar la declaració ?
4. Realment hem de fer alguna cosa… i ja estem trigant massa. Segurament una gestió separada dels espais protegits seria la solució.
Un apunt genial
PS: De sobte tinc ganes de fer la fotosíntesi…
Ostres, ostres, ostres!!! estic d’acord amb en Carquinyol m’ha ofès moltíssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmm l’enllaç dels paguesos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Pel demés em sembla genial
Doncs mira, jo quan he llegit el teu article, he pensat més aviat en el model lingüistic de Catalunya. Per 3 families que volen l’educacio en castellà… ale! ara el TC diu que el castellà tb és llengua vehicular! Toma ya!
Encara que la meva educació sempre ha estat en castellà perque sempre hi havia algun/a que deia: “No entiendo el catalán.”
Jo cre que al final ho fan per fotre, simplement.
Ves tú, enfocs de la vida… Molt bon post, Dani 😉
Emm…. acabo de veure els enllaços.. ara entenc perque he pescat el que he pescat… jejeje molt bona idea… ho dius tot i no dius res 😉
continuo…..a mi se’m acudeixen altres símils (no els dic per no ofendre a ningú!!!) en lloc dels pagesos per il·lustrar com es poden malmetre especies endèmiques.
entenc i comparteixo el transfons del post …. però………… lo dels pagesos no t’ho perdono!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!:-(
Un article esplèndit, Daniel.
Les metàfores no solen donar per a tant.
Quan hi ha controvèrsia social, només cal escoltar què diu la ciència.
I són faves comptades.
I tantes i tantes altres metàfores que es poden fer. Perquè tot ve d’allà mateix i es governa per la mateixa norma. Som lluny d’entendre-ho i esdevenir una espècie diferent de la resta.
Molt bon article!
Molt bona metàfora!
Molt bo Daniel. No ens aturaran !!!
No es que estigui a favor de de les multinacionals o grups de pressió que intenten sempre escombrar al seu favor independentment del tema a tractar o llei a complir.
Pero el que no veig gaire clar es aquesta mena de “salvem les balenes” automatic sempre que es troba alguna especie en perill d’extinció.
Em sembla antinatural. En l’evolució natural moltes especies s’han extingit i no ha passat res d’especial.
No obstant defenso que com a societat hauriem d’integrar-nos a la natura de forma més natural i a no modificar l’habitat amb l’agressivitat en que ho em estat fent aquests utlims anys.
De fet Eduard, nosaltres ja estem integrats a la natura, les nostres polítiques són acceptades per Europa, però prohibides a Espanya. És en aquest cas, Espanya la que està contra-natura, i la que per tant impedeix que nosaltres en formem part, d’aquesta societat.
Estic totalment d’acord amb Arandur!
Excel·lent entrada. I una cosa és la selecció natural i l’altra la depredació del territori, i l’anorreació de les espècies autòctones. No ho oblidem.
OK, OK. Teniu raó. He modificat lleugerament la cosa. Que l’últim que voldria és ofendre als pagesos.
i el que es proves de l’evolucio
els independentistes catalans no son una especie endemica de Catalunya, perque només porten 1000 anys vivin en aquesta terra, es necessiten molts mes milers de anys per produir una especie endemica de un territori.