Les coses no són sempre com semblen. Aquesta és una de les gràcies de la recerca, topar amb algun fet que contradiu la intuïció. Una d’aquestes curiositats es va posar de manifest fa cosa d’un any, quan en un programa de la BBC algú va preguntar si era cert que el planeta més proper a la Terra era Mart. La resposta curta és que no. La resposta correcta resulta molt sorprenent i, a més, permet reflexionar sobre com van les coses a l’espai.
Probablement molts pensareu que el planeta més proper és Venus. Això és el que vaig pensar jo immediatament. Les distàncies que separen les òrbites es van fent progressivament més grans a mida que t’allunyes del Sol, de manera que l’òrbita de Mart està més allunyada que la de Venus i, per tant, aquest hauria de ser el nostre veí més proper. Un raonament aparentment correcte, però que en realitat és erroni.
El problema és que no pregunten per la distància entre òrbites sinó entre planetes. I aquest és un detall important. La clau és que els planetes es mouen a diferents velocitats, de manera que en algunes ocasions estan en línia amb el Sol, però la major part del temps es troben en diferents punts de les respectives òrbites. Ara mateix Mart està molt a prop de la Terra, però d’aquí a un any estaran cada un a una banda diferent del Sol i la distància que els separarà serà molt més gran que la que separa les seves òrbites.
Per tant, com podem definir quin és el planeta més proper? Doncs és el que passa més temps a menys distància de la Terra. Per esbrinar quin és cal tenir en compte les distàncies a què es troben en cada moment i el temps que passen a aquestes distàncies. I quan es fan els càlculs salta la sorpresa. El planeta més proper és… Mercuri!
La clau és que Mercuri va molt de pressa. No és perquè sí que li van posar el nom del missatger dels déus. Mercuri sempre es representava amb els peus alats precisament com a símbol de la seva velocitat. Doncs com que el planeta orbita tan de pressa, en el temps que Venus es passa a l’altra banda del Sol, Mercuri ha pogut fer un parell d’òrbites, de manera que ha passat molt temps al mateix costat del Sol que la Terra i sense Venus pel mig. Certament, en algunes ocasions Venus està més proper, però quan tenim en compte el factor temps, Mercuri és el que passa més temps sent el planeta més proper.
Tot plegat fa pensar en la importància de definir correctament de què parlem quan volem esbrinar alguna cosa. Una pregunta tan aparentment senzilla com “quin és el planeta més proper?” pot tenir diferents respostes depenent del que entenguis per “proper”. A la vida ens podríem estalviar moltes discussions si dediquéssim un moment a aclarir exactament de què discutim.
Em van proposar aquest problema fa gairebé cinquanta anys, a la universitat però fora del context de les classes. Sabia que Venus era el que podia arribar a la distància mínima de la Terra, però sospitava que hi havia gat amagat, i no precisament del d’Srödinger, i em vaig posar a fer càlculs.
Efectivament, en general, en un sistema planetari —o també de satèl·lits al l’entorn d’un planeta—, el planeta que està més proper de mitjana a qualsevol altre, és el més interior. I l’estrella, també de mitjana, és més propera que qualsevol altre planeta.
Sempre?
En el cas del Sistema Solar sí. Gairebé, encara que en aquella època no es sabia. En el cas dels satèl·lits de Saturn, n’hi ha quatre casos que són «troians» d’un satèl·lit més gran, en la mateixa òrbita, i on la distància mitjana és inferior a la distància mitjana amb el satèl·lit més interior. Coses de les ressonàncies orbitals, en aquest cas 1:1. Suposo que això, a mà, no ho hagués sabut calcular.
Per cert, ara ho hauria de calcular, però em temo que el fet que Mercuri sigui el més proper de mitjana és qüestió de la geometria i que no té a veure amb la seva velocitat orbital. El raonament seria: com que l’òrbita és més petita, és el més proper de mitjana i, també, el més ràpid.
Intuitivament, crec que si un del planetes interiors tingués una órbita retrógrada, llavors, de mitjana, estaría mes aprop nostre que el Sol, ja que pasaría mes temps al mateix costat del Sol que a l’altre.
Com que la intuïció a vegades pot fallar, he optat per allò que en diuen «força bruta». Amb un programa que calcula efemèrides He calculat la distància entre la Terra i Mercuri cada dia des de l’any 1000 al 3000 i n’he fet la mitjana. Desprès he introduït l’òrbita de Mercuri en sentit contrari i he repetit el càlcul. La mitjana de les distàncies m’ha sortit exactament la mateixa.
Mmmm…. Val si conto els dimecres de cent anys, els dies de Mercuri, i els dimarts, dies de Mart?
A na Momo li pegaria un patatús
😉
Excelent!
Quin programa fas servir?
Ho vaig llegir per algun lloc no fa massa temps, però com sempre tu ho expliques millor ^^
No sabia quin era, sí Mart o Venus, pero mai hauria pensat que podia ser Júpiter…
Per cert. M’he passat unes hores comptant els 10.000 milions de virus d’un litre d’aigua de la platja de Comarruga. N’he trobat 7 de més! Serà un error teu o potser m’hauré descomptat… !!!
Els festius i divendres, dies Venus son breus i llunyans, comparat amb massa dimartsots de Mart, o dimecres mitjo-mitjo de Mercuri.
; – P