Ahir, els amants de l’exploració espacial estàvem particularment contents. Per primera vegada a la història, un aparell fabricat pels humans va volar per un planeta diferent de la Terra. El giny “Ingenuity“, a mig camí entre un helicòpter i un dron, va fer un primer, i molt breu, vol de prova. Es va enlairar tres metres, es va mantenir en l’aire una estona, va girar, i va tornar a aterrar. Tot plegat van ser uns trenta segons, però aquells breus moments van marcar una nova fita en l’exploració del sistema solar.

L’aparell l’havia deixat anar a terra el rover Perseverance feia uns dies. Després, l’equip de la missió va anar verificant que tots els sistemes funcionessin i va anar actualitzant i rectificant alguns detalls del sistema operatiu. Però per molt que et preparis i verifiquis, al final toca fer l’intent, i la veritat és que no era senzill.

Fer volar un dron (o un helicòpter) aquí a la Terra ja ho tenim per la mà. El gir de les aspes crea uns corrents d’aire cap avall que generen un desplaçament cap enlaire. Coses de les lleis de Newton. Però fer-ho a Mart era molt més complex. El principal problema és la molt lleugera densitat de l’atmosfera marciana. Al voltant de l’un per cent de la de la Terra. Com més dens sigui l’aire, més força generen les aspes i més fàcil és enlairar-se, però en una atmosfera tan tènue resultava tot un repte.

De fet, aquí a la Terra els helicòpters tenen límits d’altura que ja no poden sobrepassar. De vegades hem sentit que un rescat a l’Himàlaia requereix que els alpinistes descendeixin al ferit fins a una altura a què els helicòpters puguin pujar. Massa amunt, l’atmosfera ja no té prou densitat per sustentar l’helicòpter. Doncs a Mart passava el mateix, però de manera exagerada. Per això, la nau havia de ser tan petita i lleugera.

També per això les aspes giraven endimoniadament de pressa. Més de dues mil revolucions per minut. L’únic factor que facilitava les coses és la gravetat de Mart, que és menor que la de la Terra.

Però el cas és que les coses van anar bé. Ahir només es tractava de mirar si responia correctament. I efectivament, l’Ingenuity es va enlairar, es va mantenir a l’aire una estona, i va tornar a aterrar sense problemes. Demà faran un segon vol de prova, ja més complex. I durant uns dies aniran augmentant la complexitat per posar a prova les capacitats de l’aparell.

Amb un aparell volador disponible, les capacitats per explorar de la missió Mars 2020 augmenten considerablement. El dron podrà allunyar-se molt més i molt més de pressa que el Perseverance. També podrà arribar a indrets on el rover no podria per, com a mínim, obtenir imatges. De totes maneres, aquesta vegada no farà grans exploracions. L’objectiu principal era verificar que, efectivament, es poden dissenyar missions amb aparells voladors per Mart. Ara ja sabem que la resposta és afirmativa.

I dues curiositats finals. Com que fa poc més d’un segle del primer vol dels germans Wright (com hem avançat des d’aleshores!) l’indret on s’ha enlairat l’Ingenuity l’han batejat amb el nom de “Wright Brothers Field” (Camp dels germans Wright). I l’altre; La paraula “Ingenuity” és un fals amic de l’anglès. No fa referència a la ingenuïtat sinó a l’enginyositat.