El primer vol

Fa pocs dies es va celebrar l’aniversari del primer vol espacial tripulat. La gesta correspon al soviètic Iuri Gagarin, el primer cosmonauta de la història. Va ser el 12 d’abril del 1961 quan un coet Vostok es va enlairar des de la base de Baikonur i va aconseguir completar una òrbita completa al planeta. Eren els temps en què els soviètics anaven per davant dels americans en la cursa espacial i aquella gesta va ser de les que van fer història.

Quan era petit recordo que imaginava als astronautes fent llargs viatges per l’espai, però la realitat era molt més prosaica. El vol complet de Gagarin només va durar un parell d’hores. Es va enlairar a les sis del matí, i poc després de les vuit ja aterrava. I malgrat l’èxit global, també va tenir les seves complicacions. L’altura que va aconseguir era més gran de la prevista i va patir algunes fallades mecàniques que, en bona part gràcies a la sort, es van anar resolent.

En realitat, el vol va ser automàtic i Gagarin feia poc més que enviar informes (que no tots es van rebre) sobre com progressava. El problema era que ningú estava segur de si un astronauta estaria en condicions de pilotar la nau. De fet, disposava d’un sistema per recuperar el control manual, però només per casos d’emergència.

Al final va aterrar lluny de l’indret previst i diuen que va causar una gran sensació als habitants d’una granja quan el van veure arribar vestit amb el seu equip de cosmonauta de color taronja llampant. No li va resultar senzill aconseguir que li fessin cas quan els explicava d’on venia i que necessitava trobar un telèfon per trucar a Moscow.

EL vol de Gagarin va donar lloc a algunes tradicions famoses del programa espacial soviètic. Quan l’home estava a punt de ficar-se dins del coet va decidir que era un bon moment per fer un riu, va demanar al conductor de l’autobús que s’aturés un moment i va pixar contra la roda del vehicle. Des d’aleshores, tots els astronautes que s’enlairen des de Baikonur han repetit el ritual. He llegit que les dones també ho fan. Com que és una mica més complicat, porten un potet amb orina per abocar-la a la roda de l’autobús. Almenys ho feien fins fa poc. El nou equip espacial Sokol-M ja no té bragueta i el ritual ja no es pot fer.

Els americans mai no han pogut fer-ho. Els seus vestits espacials no tenen bragueta (porten una mena de bolquer). I suposo que imitar un ritual soviètic tampoc estaria ben vist.

Curiosament, el vol de Gagarin va estar a punt de no constar en els registres internacionals. El motiu era un tecnicisme dels que agraden als buròcrates. L’aterratge no el va fer amb la nau sinó que va saltar amb paracaigudes quan estava a set quilòmetres d’altura. Se suposa que per considerar el vol exitós cal aterrar junt amb la nau. Els soviètics van solucionar aquest detall assegurant que havia aterrat amb la nau i mantenint l’engany fins als anys setanta.

3 thoughts on “El primer vol

  1. Que dolents que són el “rojos”!
    Mirar que sortir a l’espai i no aterrar com manen els canons de Hollywood!

  2. Uau, vaja anècdotes èpiques i divertides de pioners!
    Deuen poder-se llegir resums de llibres o articles sobre sa bitàcora d’abord o diaris?
    Té bon punt això de com se van asustar es grangers. Hi, hi… imagin un ‘Pensàvem ens va aterrar un fullet o un turista excèntric damunt es sembrat de patates. Que ens volia festejar sa filla… Li agradà es nostro vodka!’ 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *