Una de les coses que segurament hem aprés de la pandèmia i tot el que l’envolta és l’extraordinària importància de la comunicació en temes de salut. I tot el que envolta la vacuna d’AstraZeneca es podrà posar com a exemple de com no s’han de fer les coses. Però és que si durant setmanes es van presentant reiterades notícies negatives sobre un producte, al final tothom acaba malfiant. Tant es val que després es vagin desmentint o matisant.

Ara el tema són els casos de trombosis que semblen associats a l’administració d’aquesta vacuna. Dit així, semblaria que si et posen la vacuna ja tens números per patir un infart cerebral. Almenys aquesta és la idea amb què molta gent s’ha quedat.

El cas és que no està clar del tot el que passa. Sembla ser un procés similar (i igualment molt rar) al que s’ha descrit en persones que prenen heparina i que també causa, sorprenentment, aquests coàguls. Aparentment l’heparina es pot unir a les plaquetes i aquesta combinació fa que es fabriquin anticossos contra les plaquetes. Podria ser (però encara no se sap del cert) que amb la vacuna passés alguna cosa similar. I sembla que els tractaments per contrarestar-ho poden ser similars. De totes maneres, s’han donat tan pocs casos, que entendre els mecanismes es fa complicat. Això també fa que no es decideixin a dir si realment afecta més les dones que els homes. Certament hi ha detectats més casos en dones, però amb tan pocs casos la tendència pot ser enganyosa. Per exemple, en vacunar d’entrada al personal sanitari podria haver-hi un biaix inicial cap a més dones vacunades.

De totes maneres, els números són aclaparadorament favorables a vacunar-se sense patir. S’han identificat 18 casos de trombosis en prop de vint milions de dosis administrades. Això vol dir que el risc és d’un cas per milió. I, ara que ja s’ha identificat el risc, es pot tractar. Essencialment hi ha més risc de morir per un accident de trànsit anant a posar-te la vacuna (36 per milió), que no pas per cap efecte secundari de la vacuna. També cal tenir present que si no et vacunes, una de les complicacions freqüents de la covid19 és, precisament, l’aparició de trombes. En aquest cas, però, la freqüència és “una mica” més elevada. Un 17 % del total de casos.

De manera que les xifres no són el que ens ha de fer patir. Mirades objectivament no presenten més problemes dels previsibles. Però una cosa molt diferent és l’estat anímic que es va instal·lant i la manera com percebem el risc. Ens fa por la vacuna, però no patim per si ens cau un llamp a sobre, i malgrat tot el risc és similar en els dos casos. Suposo que si cada matí les notícies ens despertessin amb informacions sobre persones mortes arreu del món per caiguda d’un llamp, detalls del risc de formació de tempestes que ens podrien matar i entrevistes a experts en “mort per electrocució”, al final acabaríem patint pels llamps cada vegada que sortíssim de casa.

Una cosa similar és la que va passar amb els efectes secundaris. Semblava que tothom ho passava fatal, amb febre, dolors i decaïment. Quan me la van posar (sí. M’han posat justament l’AstraZeneca) m’esperava trobar-me fatal, però el cas és que no vaig notar res. Després vaig recordar que només expliquen coses aquells als que els passen coses, mentre que als que no els fa cap efecte, no expliquen res i sembla que no existeixin. Això distorsiona extraordinàriament la percepció el risc.

Un altre dels problemes pot ser que s’està fent un seguiment en directe de les avaluacions dels experts. Això fa que els missatges arribin al gran públic sense modular. Els entesos saben que tots els medicaments tenen efectes secundaris dolents. Tots. Sense excepcions. Per tant, només es tracta d’avaluar si són riscos assumibles, si hi ha tractaments, si cal triar a qui es posa una vacuna i a qui una altra… Temes abstractes que cal manegar amb dades, amb molta distància emocional i tenint clar com cal interpretar les xifres. Just el contrari de com ens ho prenem els que en sentim a parlar per primera vegada, que immediatament ens posem en el cas de … I si em toca a mi?

No sé quins seran els efectes secundaris (greus, però extremadament rars) de les altres vacunes aprovades i de les que vindran, però dono per fet que també en tindran. Així i tot, també dono per fet que valdrà la pena posar-se-les i que ja està bé d’aquesta allau d’informacions que només fan que angoixar-nos.