Almost heaven, West Virginia

Blue Ridge Mountains, Shenandoah River…

Els primers compassos de la cançó “Take Me Home, Country Roads“, de John Denver tenen el poder de transportar-me directament a les imatges dels grans paisatges dels Estats Units i tot el folklore que hi ha associat. Però confesso que vaig trigar força a entendre el que deia. Fins que un bon dia vaig descobrir que ‘Shenandoah‘ no era una paraula anglesa que desconeixia sinó el nom d’un riu, una vall i ara, un parc natural. També desconcertava això d’una carena blava de muntanyes. Muntanyes blaves?

El cas és que a Austràlia, a Nova Gales del Sud, també hi ha unes “blue mountains” que, de nou, són unes muntanyes i un parc natural. I resulta que el nom el van posar els qui les van descobrir i van notar que vistes des de la distància semblaven estar envoltades d’una lleu boirina blava. Un efecte que actualment el veiem en moltes fotografies gràcies als filtres i les manipulacions informàtiques, però que en aquestes muntanyes blaves, malgrat no ser tan exagerat, és ben real.

El secret està en una molècula que fan servir els vegetals per protegir-se de les altes temperatures: l’isoprè. El mecanisme exacte encara es discuteix. Sembla que aquestes molècules, molt volàtils, ajuden a estabilitzar les membranes de les cèl·lules vegetals. El que està clar és que com més augmenta la temperatura, més isoprens generen (i alliberen) les plantes.

Doncs en indrets on hi ha prou vegetació i fa força calor, la producció d’isoprè per part de la coberta vegetal pot ser més que considerable. Tant, que acaba per generar una lleu boira que agafa una tonalitat blava si la mires des de lluny. I el motiu no és que l’isoprè sigui blau. La causa del blau té a veure amb el mateix mecanisme físic que fa que el cel o l’aigua del mar siguin blaus: la dispersió de Rayleigh.

La llum topa amb les molècules de l’aire i es desvia del camí recte. El canvi de trajectòria és diferent per la llum de diferents colors (de diferents longituds d’ona). La blava és la que dispersa més i al final sembla que vingui llum blava de totes bandes. Doncs la presència d’isoprè i de partícules derivades de l’oxidació d’aquests isoprens també genera aquest efecte. Per això hi ha zones muntanyoses on les condicions geològiques i climàtiques fan que es generi una boirina blavosa que es fa notar.

Aquest efecte potser serà cada vegada més freqüent, a mesura que la temperatura global vagi augmentant. Ja s’ha detectat que la generació d’isoprè per part dels vegetals també va en augment. Potser el que abans era un fenomen localitzat serà aviat més general.

Així i tot, cal vigilar. Malgrat que l’efecte visual sigui bonic, els isoprens són contaminants que en excés no són massa saludables. D’aquelles coses que, malgrat ser naturals, poden generar problemes. D’altra banda, l’altra contaminació, la que generem nosaltres, està fent que l’efecte del blau de l’isoprè es noti cada vegada menys.