El teu gos no et veu com penses

Un error que acostumem a cometre els humans consisteix a pensar que els animals experimenten el món de manera similar a nosaltres. Sí, ja sabem que els gossos poden detectar més olors, que els taurons detecten camps elèctrics i que els ocells perceben el camp magnètic de la Terra. Però després interactuem amb ells de manera similar a com ho fem entre nosaltres. Segurament és inevitable, ja que és la manera com sabem interactuar, però no per això deixa de ser un error.

Això m’ho ha fet pensar un estudi que analitzava les diferències en la manera com humans i gossos processem la informació al cervell. El que més destaca, i que resulta més sorprenent, és que els gossos no paren massa atenció a les cares.

Això és molt diferent de com ho fem els humans, que tenim una part del cervell dedicada principalment a processar la informació de les cares. Per això podem interpretar tantes microexpressions facials, podem identificar i diferenciar milers de rostres i podem imaginar que veiem una cara on només hi ha un parell de punts i una línia corba. Per animals socials com som, resulta essencial identificar amb precisió extrema les cares dels que ens envolten.

Per això hi ha persones que han patit una lesió en aquesta zona del cervell i són incapaces de reconèixer cares. Veuen que hi ha dos ulls, un nas, una boca, però no poden saber a qui pertany. Ni tan sols mirant-se ells mateixos davant d’un mirall. Això ens sembla estrany, però només perquè no som prou conscients de la feinada que fa el nostre cervell a l’hora d’identificar les cares. A més, som especialistes en cares humanes. Per això, totes les ovelles i tots els pardals ens semblen iguals.

Doncs resulta que els gossos no tenen una àrea del cervell dedicada a processar cares. Ni cares humanes ni cares de gossos. Això no vol dir que no les reconeguin o identifiquin, però probablement ho fan amb la mateixa precisió que nosaltres reconeixem panxes, cames o clatells.

I per això, per moltes carotes que li fem a l’animal, probablement ells només les interpreta com moviments curiosos d’una part del cos de l’amo. Ells ja tenen els seus sistemes de processar la informació que els arriba i segurament ens reconeixen més per l’olor que fem que no pas per la cara que posem.

O potser no. Després de tot, encara estem molt lluny de saber com experimenten el món altres animals. El que sí que podem saber és que el seu cervell processa la informació de manera diferent al nostre. Pensar com deuen ser les seves percepcions representa un exercici d’imaginació realment curiós. I això per un gos, que no deixa de ser un mamífer com nosaltres. La percepció del món d’una serp, un peix, o un artròpode encara deu ser més al·lucinant.

8 thoughts on “El teu gos no et veu com penses

  1. Quan t’ensenyen a educar un gos, una de les coses mes importants que et diuen es que ells capten molt el llenguatge corporal. De seguida saben si una persona está nerviosa, te por o está contenta y confiada. Es molt difícil enganyar-los.

    Amb els altres gossos també es comuniquen per amb el llenguatge corporal, principalment.

    1. Exacte. Ells identifiquen molt bé el que els envolta. Simplement no ho fan de la mateixa manera que nosaltres. Nosaltres som animals eminentment visuals i molt especialitzats en reconeixement facial.

    1. Mmmm. L’estudi es va fer en gossos. No se si n’hi ha algun de similar en gats, de manera que no puc dir res.

  2. Com molts animals, com peixos i aus, atenen molt com es fa es moviment des cos i com pot interactuar, sobretot nyam-nyams o mimitos.
    Tot com molt situacional, i del que necessiten o juguen en aquell moment.
    Com noltros de lluny atenim i valoram si veiem moviments de pilota i es jugadors en un camp de joc. Els àrbitres deuen tenir una part grossota de cervell per detectar penaltis, i es cans en mossegar sa pilota? O no sé, jo de futbol un cerupatateru 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *