Els virus són entitats estrictament paràsites. Seqüències de material genètic, encapsulades en embolcalls de proteïnes i amb capacitat per infectar tota mena d’organismes on poder multiplicar-se. Fins on sabem, tots els éssers vius tenen algun virus que els pot infectar. De fet, n’acostumen a tenir un bon grapat, de manera que segurament hi ha més virus que cap altra cosa al nostre planeta.

Però la seva distribució dependrà de com siguin d’abundants els organismes que infecten. Virus que infectin exclusivament animals rars seran poc freqüents, en canvi, de virus que infectin organismes abundants n’hi haurà a cabassos. Per això, no ens ha de sorprendre que els virus més abundants a la natura, amb diferència, siguin els que infecten bacteris. Els anomenats bacteriòfags, o simplement “fags”, són la mena de virus més abundant, ja que els bacteris són els organismes més abundants del planeta. Només cal recordar que per cada cèl·lula animal o vegetal hi ha milions de bacteris al món.

En realitat encara no tenim ni idea de la quantitat de virus bacteriòfags que existeixen. Només sabem que n’hi ha moltíssims. I cada vegada que es fa algun estudi se’n troben en quantitats aclaparadores. Un error, perquè els fags són unes entitats que teníem poc en compte, ja que no ens infecten a nosaltres sinó als bacteris. Però la seva influença ens pot afectar més del que pensem. Per exemple, el mar està ple de virus, i això és una bona cosa, ja que si no és un caldo tèrbol ple de bacteris és gràcies al fet que els virus bacteriòfags els mantenen a ratlla.

I més a prop també ens afecten. Acaben de publicar un estudi sobre els virus bacteriòfags que viuen als nostres budells. Després de tot, la microbiota intestinal és el conjunt de bacteris que tenim al budell i que ens permeten acabar de pair els aliments. Fins fa uns anys es pensava que aquesta era la seva única funció, però ara estem veient que fan moltes més coses. La salut depèn d’un bon equilibri entre les nostres cèl·lules i els bacteris que viuen dins el nostre cos. La quantitat i la composició d’aquesta comunitat bacteriana és més importants del que sembla.

Però un lloc amb tants bacteris és el paradís dels virus bacteriòfags, de manera que també tenim els budells colonitzats per aquesta mena de virus. La guerra entre virus i bacteris té lloc a tot arreu i els nostres budells no en son cap excepció. Ara acaben d’avaluar quants tipus de virus d’aquests tenim els humans.

Per fer-ho han agafat els estudis metagenòmics que s’havien fet en diferents indrets del món. Són estudis en què no vas cultivant els bacteris per mirar d’identificar-los sinó que agafes mostres, per exemple del contingut del budell o de la femta, i n’analitzes el material genètic. Ara mateix és molt més fàcil analitzar el DNA o l’RNA que els bacteris individuals. La idea és que amb la informació dels gens que trobem podem saber quins bacteris hi ha. Però en el procés d’obtenció també haurem recollit el material genètic dels virus, de manera que els investigadors han agafat aquesta informació hi han buscat quants gens de virus bacteriòfags hi havia allà. Després, amb tècniques de bioinformàtica han deduït quants tipus de virus diferents es poden trobar a la microbiota humana.

No sé quina xifra us imaginaríeu, però segurament heu fet curt. Han estimat que hi ha més de cent quaranta mil tipus diferents de virus que infecten bacteris als budells dels humans. Naturalment cada un de nosaltres no els té tots, i hi ha diferències entre poblacions. Unes diferències que reflecteixen les diferències conegudes en les poblacions de bacteris, que també depenen de les poblacions, de l’alimentació i de l’ambient.

Podríem pensar que és una curiositat, però té més importància de la que sembla. Ara que tenim clar que la microbiota fa tantes funcions i que és un element actiu i molt important per la salut, l’equilibri entre virus i bacteris també passa a ser part dels equilibris que determinaran la nostra salut. Ara haurem de vigilar no només els virus que infecten sinó els que infecten als nostres bacteris.

O potser podem deixar els equilibris en mans de la natura com hem fet fins ara… Que amb els nostres virus ja tenim prou feina.