Fa poc va sortir la notícia d’un article publicat al Canadà on s’advertia d’un elevat risc de miopericarditis en persones vacunades contra la covid-19. El risc que havien trobat era de 10 casos cada deu mil vacunats. Ras i curt, a la província d’Ottawa havien detectat 32 casos sobre un total de 32,379 vacunes administrades. Molt més en el cas dels homes (29) que de les dones (3).

La miopericarditis és una inflamació del miocardi, el múscul del cor, o del pericardi, la membrana que l’envolta. Malgrat que el nom impressiona, es pot tractar amb antiinflamatoris i repòs i acostuma a remetre en qüestió de setmanes. Però no deixa de ser un percentatge molt elevat en una síndrome que, si bé es pot presentar, acostuma a fer-ho en nivells molt menors. Un fet que fa plantejar-se de nou l’equilibri risc-benefici de les vacunes…

O potser no.

Resulta que l’estudi en realitat encara no era un estudi sinó una prepublicació o preprint. El que vindria a ser l’esborrany d’un estudi que encara no s’ha publicat. Aquest any, com que els temps collaven fort, es van popularitzar molt els preprints. La idea és: tinc un treball amb el qual he fet un article. L’enviaré a publicar, però passaran setmanes, o potser mesos abans no el revisin, avaluïn, li busquin els problemes, els corregim i, finalment, surti publicat. De manera que faig públic l’esborrany de l’estudi perquè la comunitat científica i mèdica sàpiga el que hem trobat i vagi guanyant temps (i també per posar-me la medalla abans que ningú…).

Des del punt de vista científic, és interessant, però cal agafar-ho amb pinces, ja que pot contenir molts errors. Uns errors que en el procés de revisió previ a la publicació s’haurien de detectar.

I això és el que ha passat en l’estudi de les miocarditis. Els autors havien comès un error (de bulto) en els seus càlculs. La xifra de vacunats a Ottawa durant el període que van estudiar no era de trenta mil vacunes sinó de més de vuit-centes mil!

És clar. Si en una divisió, has posat un denominador molt més petit que el real, el resultat final del càlcul surt molt més elevat del que és en realitat. La xifra ara seria 4 casos per cent mil vacunes. Cosa que és similar a la trobada amb altres vacunes de les de tota la vida.

Naturalment, de seguida van sortir comentaris al preprint fent notar l’error i ara els autors han retirat el treball. Suposo que repassaran amb més cura les seves dades i faran una nova versió, més ajustada a la realitat. El moviment antivacunes, que esgrimia el preprint com una mostra més del risc d’aquestes vacunes hauria de deixar de fer-lo servir, encara que sospito que seguiran donant-lo per bo. En general no els interessa la realitat sinó només buscar arguments per donar suport a la seva postura.

Però de tot plegat en podem treure un parell de conclusions:

La primera és que els científics s’equivoquen com tothom. I que, de vegades, les ficades de pota són monumentals. No crec que res superi als de la NASA estavellant una nau a Mart per confondre les milles amb els quilòmetres, però n’hi ha que s’hi acosten.

La segona és que la pressa és mala consellera. Quan diem que la paciència és la mare de la ciència, també aplica al temps necessari per verificar les dades, els càlculs i les interpretacions. Els preprints poden ser de gran utilitat de vegades, però cal anar amb peus de plom amb ells, perquè no són estudis definitius. Un detall que la premsa hauria de tenir sempre en compte abans d’escriure els titulars.