La setmana passada es van concedir els Premis IgNobel 2015. Aquest es el motiu que explica que divendres es parlés molt del paio que va deixar que una abella li piqués tres vegades al penis o que apareguessin vídeos de gallines amb una mena de desembussador lligat al cul. Com sempre, es tracta que en ciència no falti l’humor i, alhora, que permeti pensar una mica més enllà de les bromes. Aquest any han mantingut un bon nivell i val la pena repassar-ne alguns.

El que ha guanyat més visibilitat és el de Fisiologia i Entomologia i les picades d’abella. L’han guanyat en Justin Smith, per inventar una escala de dolor de picades d’insectes deixant-se picar per 78 espècies d’insectes i en Michael L. Smith per fer servir l’escala per comparar el dolor generat per les picades d’abella en diferents part del cos. A cada punt va fer que li piquessin tres vegades per fer la mitjana.  El més dolorós: el nas. Seguit del penis i del llavi superior. Fa gràcia l’article que ha publicat on avisa que èticament no incompleix res ja que a la Universitat no hi ha normes sobre l’auto-experimentació i ell coneixia els riscs i donava el consentiment.

El de Biologia l’han concedit a uns investigadors xilens per demostrar que una gallina amb un pal a la cua camina com un dinosaure. El vídeo és genial. En realitat el que feien era estudiar com van evolucionar les cames i la locomoció en el pas de dinosaures a aus a mida que la cua es reduïa i, en conseqüència, el centre de gravetat de l’animal es modificava. Un bon estudi de biomecànica evolutiva.

El de medicina se l’han repartit dos grups que han fet diferents estudis per avaluar les conseqüències biomèdiques dels petons intensos. En un dels estudis, per exemple, analitzaven durant quant temps es pot trobar saliva del noi a la boca de la noia després del petó analitzant restes de DNA. La resposta és mitja hora i per la medicina forense no és cap ximpleria! En un altre estudi van veure que petonejar-se intensament fa que disminueixi la resposta al·lèrgica de la pell. Ja ho sabeu; els petons poden ser una bona estratègia contra les al·lèrgies.

El de física l’han guanyat uns investigadors que han observat que els mamífers més grans de tres quilos triguen el mateix a fer pipí, independentment de la mida. Uns 21 segons (més menys 13 segons). Els animals més grans tenen bufetes més llargues que treballen a més pressió i buiden amb més velocitat. Els animals petits tenen més dificultat per les (proporcionalment) més elevades forces de fricció i menor musculatura per empènyer l’orina. Tot plegat fa que el sistema urinari sigui un giny extraordinari que manté el seu funcionament fins i tot modificant la seva mida en un factor de 3.600. Pocs aparells poden dir el mateix!

N’hi ha més, i són divertits de descobrir. Però recordeu que sempre cal mirar d’entendre quin sentit tenia la investigació. A més de les rialles, els IgNobel van bé per pensar en fets en els que habitualment no hi pensem.