Si resulta interessant esbrinar l’origen dels noms dels aminoàcids, passa el mateix amb el dels components dels àcids nucleics. Dic el dels components perquè els noms dels mateixos àcids nucleics no té gaire gràcia. Es diuen àcids nucleics perquè són compostos àcids que es troben al nucli de les cèl·lules. I el nom més tècnic simplement descriu de què estan fets. L’RNA, o àcid ribonucleic, és un àcid nucleic que conté un sucre anomenat ribosa en la seva composició. I el DNA, o desoxiribonucleic, és el mateix, però a la ribosa li falta un oxigen, de manera que és una ribosa desoxigenada o “desoxiribosa”.

Però, un moment! El nom de ribosa sí que és curiós. El va proposar el químic alemany Emil Fischer, que la va obtenir a partir d’un altre sucre, l’arabinosa. Per triar el nom, el que va fer va ser, simplement, reordenar les lletres d’arabinosa més o menys amb gràcia i li va sortir ribosa. D’altra banda, l’arabinosa obté el nom del material a partir del qual es va purificar prèviament: la goma aràbiga. Aquesta és una resina que s’obté d’algunes espècies d’acàcies molt freqüents en territoris del nord d’Àfrica i la península aràbiga. Un nom derivat, és clar, dels seus habitants, el poble àrab. I encara un pas més: La paraula “àrab” ens va arribar dels grecs, però ells l’havien manllevat de la paraula de l’idioma accadi “arabu”, que significa “desert”.

De manera que l’RNA seria “l’àcid nucleic que conté un sucre derivat d’un altre sucre present en la resina d’un arbre que creix al territori d’un poble que viu al desert”.

Confesso que després de descobrir això, l’origen dels noms dels altres components em va semblar més ensopit. Al DNA hi trobem quatre bases nitrogenades anomenades adenina, citosina, guanina i timina. Aquesta última se substitueix per una anomenada uracil en el cas de l’RNA.

L’adenina deu el seu nom al fet que adenos vol dir “glàndula” i es va purificar a partir d’una glàndula: concretament de pàncrees de bou

La Timina es va obtenir a partir d’una altra glàndula: el timus de vedella

La citosina també va sortir d’un timus, però van deixar el nom relacionat amb les cèl·lules, ja que “citos” vol dir cèl·lula (molt poc imaginatius en aquest cas)

La guanina es va obtenir de la femta dels ocells, el guano.

I l’uracil el van sintetitzar combinant urea (que deriva d’orina) i àcid acètic.

Per ser estrictes, hauríem d’afegir un component més dels àcids nucleics. Un grup fosfat. El nom és per l’àtom de fòsfor central i aquest es diu així per les paraules greuges “phos” (llum) i “pherein” (portar). El fòsfor és el “portador de llum”, ja que determinats compostos de fòsfor poden emetre llum per un mecanisme anomenat, precisament, fosforescència.