Els pops i el dolor

Els animals poden experimentar el dolor. D’això no en tenim cap dubte, però quan parlem d’animals acostumem a pensar en vertebrats. La cosa esdevé menys clara si fem referència als invertebrats. Experimenten dolor les formigues? Els cucs? Els musclos? Els estudis en aquest camp són relativament senzills de fer, però extraordinàriament difícils d’interpretar. I, per descomptat, en el món dels invertebrats qualsevol generalització és errònia. N’hi ha tants i de tants tipus, que és impossible assumir respostes generals.

Un altre problema és diferenciar la resposta automàtica, d’apartar-se o retraure el cos en resposta a lesions o estímuls agressius, de la percepció subjectiva de dolor. Tampoc s’ha de filar massa prim i no cal que sigui com l’experimentem nosaltres. En el cas dels invertebrats és gairebé segur que no, però això no exclou alguna percepció de dolor.

De totes maneres, molts insectes senzills no semblen mostrar canvis en el comportament quan perden una pota o una antena. Altres, en canvi, sí que es comporten de maneres diferents. Com més complex sigui el sistema nerviós, més probable és que percepcions com el dolor o el plaer emergeixin.

En tot cas, el que sembla clar és que els invertebrats més complexos que coneixem, els pops, sí que experimenten dolor. És més, l’experimenten i el recorden. Això obre la porta a parlar de “dolor abstracte” en el sentit que el seu comportament està condicionat pel record d’experiències passades doloroses.

Això ho han vist en un experiment en què ficaven pops en una peixera amb diferents cambres. En una d’elles els van agafar i els van injectar una petita quantitat d’àcid acètic en un tentacle. Un estímul empipadorament irritant. S’ha comparat al que notes quan tens un tall i t’hi cau suc de llimona a sobre. Els pops van fer dues coses. Una va ser cuidar-se aquell tentacle molt més que la resta, cosa que sembla confirmar que els feia mal. L’altra va ser evitar en un futur passar per la cambra on els havien posat la injecció. I això ja ens porta al següent nivell. El record d’experiències doloroses. Una cosa que donem per feta en vertebrats, però que en invertebrats estava molt menys clara.

Al grup control els van injectar solució salina i no van mostrar cap canvi en el comportament. Però encara van anar un pas més enllà. Alguns dels pops amb la lesió els van posar, en una cambra diferent, un anestèsic. Això va fer que el dolor desaparegués i també va fer que aquella passés a ser la cambra preferida. No només recorden el dolor sinó també el lloc on es va alleugerir el dolor. Per ser un invertebrat, no està gens malament.

Les nostres relacions amb el regne animal requereixen molts més coneixements del que encara tenim. Sempre m’ha semblat una barbaritat allò de bullir les llagostes vives. Abans deien que els invertebrats no notaven el dolor, però això ja no s’aguanta. D’altra banda, en organismes que no experimenten dolor, que no tenen nociceptors i que no els fa patir res, la manera d’interactuar pot ser diferent. L’important és saber-ho. I de moment encara ens queda força per esbrinar.

5 thoughts on “Els pops i el dolor

  1. Quins experiments curiosos! I es disseny sembla ben original.
    Fora laboratori anècdota nedant: un pop jove atacà escórpores, crec que el picaren, i fogí pitant amb sa pell com un calidoscopi!
    Sa seua pell variava ràpid de colors. Verds, a groc, roig, blau, tutifruti… Se posà a uns metres, diria que amb mirada avergonyida, desconcertada… Va quedar quiet una bona estona, però després baixava molt poc a poc ¿coix?
    Em sembla que algunes gavines quan mig confonen humans enemics/amics els ‘reviuen’ camviant gests i mirada, com recordant, ambientant-se o expressant, demanant aclariment.
    Qui sap!
    Són ben entretinguts es temes de ses cambres i proves de dolor de pops!
    🙂

    1. Descobriran si Pop Paul era futuròleg? Hi havia cuartos en apostes?
      A vegades passa un efecte similar a sa ma innocent que a cegues tria bolles o el que sigui…. Però realment les tria condicionada segons fredor/calor, enganxifós/patinant, olor, sabor…
      Sa ciència a vegades ha necessitat assessorar-se per evitar mags, timadors, hackeig social…
      Es cuiners de de llangostes, no deuen fer lobbie? 😉

    2. uau, n’han fet biopic divertit THE LIFE AND TIMES OF PAUL THE PSYCHIC OCTOPUS (2012)
      Doncs es secrets des pops deuen ser ben emocionants! 😉 No en tenia idea!

  2. Doncs sí. Ens queda un llarg camí per entendre moltes coses dels animals. De tots. Fa temps que em dedico força a interactuar amb una Nimfa Carolina (a vegades amb una parella) i sovint quedo meravellat de com apren i, sobretot, com es fa entendre. És entendridor fer-los criar i observar amb quina solicitud es comporten amb els nou nascuts i entre mascle i famella.
    Res a veure amb l’article sobre el seriós article del Dani sobre el dolor dela pops. Perdoneu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *