Els refredats i la COVID19

Fa un parell de setmanes es va publicar un dels articles més esperançadors pel que fa a la pandèmia de la COVID19. El que volien esbrinar era com de potent era la immunitat que adquirien les persones que havien passat la malaltia. Per saber-ho, van estudiar com responien els limfòcits dels pacients que s’havien recuperat, quan els exposaven a diferents proteïnes del virus.

I les notícies eren bones. Hi havia resposta per part de dues poblacions de limfòcits, anomenats CD8 i CD4, que són unes de les més implicades en la defensa contra virus. A més, no identificaven únicament una de les proteïnes, sinó que responien a unes quantes. La de l’espina del virus, que s’anomena amb la lletra S, era la que induïa més resposta, però altres anomenades amb les lletres M i N també eren detectades sempre per aquestes cèl·lules. I, a més, altres proteïnes (les anomenades nsp3, nsp4, nsp6, ORF3s, ORF7a, nsp12 i ORF8) eren detectades ocasionalment. És a dir que algunes persones també responien a algunes, però no totes d’aquestes proteïnes.

Tenir cèl·lules que reconeixen i responen diferents proteïnes del virus és senyal que la immunitat és bona. Si no el detectessin, o només en detectessin una, seria molt fàcil pel virus escapar de la detecció amb només una petita mutació. Però ara li caldrà canviar molt la seva aparença per passar desapercebut al sistema immunitari. Bona notícia per les persones que l’han passat i esperançadora per als qui estan treballant en desenvolupar una vacuna.

De totes maneres, el més interessant ha sigut el que ha passat amb el grup control. Perquè, és clar, hi havia un grup control de limfòcits de persones que no havien estat en contacte amb el virus. Estaven prou segurs que realment no havien passat la malaltia, ja que eren mostres de sang que s’havien obtingut fa un parell d’anys. Molt abans de l’arribada del SARS-CoV-2. 

En principi, les cèl·lules d’aquestes persones no haurien de respondre al virus, però resulta que en gairebé la meitat dels casos sí que ho feien. La resposta dels limfòcits era més moderada i no detectaven la proteïna M ni la N, però sí la de l’espina i les nsp14, nsp4 i nsp6. És a dir, que aparentment el virus no els era desconegut.

Com pot ser? Doncs probablement perquè de coronavirus n’hi ha uns quants i gairebé tots hem estat infectats alguna vegada per algun coronavirus. El refredat comú el causa habitualment un tipus de virus anomenat rinovirus, però entre un 10% i un 15% dels casos de refredat, són causats per coronavirus. I quan els investigadors van mirar què passava amb els pacients del grup control que responien al virus de la COVID19, van veure que tots tenien anticossos contra els coronavirus del refredat (uns virus anomenats HCoV-OC43 i HCoV-NL63).

Aquest mecanisme s’anomena immunitat creuada i ja es coneix en altres malalties. Normalment pensem en els anticossos com si fossin d’una perfecció absoluta a l’hora de reconèixer els virus contra els que els fabriquem, però a la vida real hi ha un cert marge de variació que fa que reconeguin proteïnes similars.

De manera que podria ser que part de la població ja tingui un cert grau d’immunitat contra el virus de la COVID gràcies al fet que, com que és un coronavirus, comparteix algunes proteïnes amb coronavirus dels refredats. Els nostres limfòcits reconeixerien aquestes proteïnes comuns i amb això ja n’hi hauria prou per protegir-nos o per fer que la malaltia gairebé no progressi. Recalco el “podria ser”, perquè per saber-ho del cert, caldrà aprofundir més en el tema. De moment, un estudi similar ha trobat uns resultats molt similars: un cert percentatge dels controls sans tenien limfòcits que presentaven una resposta moderada contra el virus de la COVID19.

A més, això podria ajudar a entendre com és que els nens no es veuen gaire afectats per la COVID19. La immunitat contra aquests virus va decaient amb el temps, però els nens passen molts més refredat que els adults, de manera que aquests hipotètica immunitat creuada la tindrien molt més recent i, per tant, molt més activa…. Podria ser. S’ha de reconèixer que com hipòtesi és molt engrescadora, encara que de moment tot siguin estudis només en cèl·lules.

En tot cas, si al final tot això es confirma, potser estaríem més a prop del que ens pensem dels nivells requerits per assolir la immunitat de grup. Ja ho anirem veient…

8 thoughts on “Els refredats i la COVID19

  1. Sóc el únic que s’imagina el covid mutant com si es posés unes d’aquelles ulleres amb nas i bigoti fals per passar desapercebut al sistema immunitari?

  2. Uep idò! : – )
    I que t’escoltin per estimular costipadets i ses defenses. Enlloc d’estar a casa, molarien franges horàries per ballar a lo sioux doblegant genolls i respirant fort voltant es foc. I just després a refredar-se amb es peus en remull, cantant sota sa pluja o sa vorera de la mar.
    Que per fer-ho no calgui anar d’amagat, ni excuses d’alcohols o d’intercamviar pipes de pau olorores. Amb sa nova normalitat ses reuinions de poderosos i rodes de premsa podrien concloure aixís.
    Bons desconfinaments i descambuxada terapèutica!

    : – )

    1. Es peixos es refreden o porten es virus des refredats? Aquests virus des refredats es desactiven o no són gaire contagiosos molts dies a s’aire o a coses netes lluny de gent, aus, peixos i animals… No ens refredam de virus si feim es burro amb es fred uns dies enmig de la mar, i després reposam i ens posam forts abans de tornar a terra?
      Es Shakeltons i Tarzans si anam al Pol Nord o espedició al Sàhara tenim un dubte amb es vicsvapurub i sa sopeta de sa pradina i mama. Igual ens placeba i suggestiona amb mimitos, i deprés podem forgir millor de alienígenes, sirenes i atlantes peluts

  3. Doncs sembla bastant sencill probar de “refredar” unes quantes persones amb els virus HCoV-OC43 i HCoV-NL63, i després veure si els serveix de vacuna.

    Tant de bó sigui un camí a la solució.

    1. L’interferó és un clàssic dels tractaments antivirals. Hi ha estudis en marxa per veure que tal funciona en aquest cas concret. De fet, l’interferó és la proteïna que les nostres cèl·lules fabriquen per lluitar contra els virus. Però els virus ho saben, de manera que tampoc és cap arma definitiva.

  4. Una pregunta sobre el SARS-CoV-2 que em volta pel cap de fa dies? Seria plausible que el virus s’anés autoatenuant per evolució?
    És a dir, si les versions més virulentes són les que maten i fan enmalaltir de manera greu a les persones, aquests virus quedarien bloquejats en els hospitals i per desgràcia en les persones mortes, sense poder reproduir i contagiar. Mentre els que donen simptomatologia lleu podrien seguir campant i reproduint-se, substituint una població per l’altre.
    Seria massa descabellada aquesta teoria?
    Si fos possible, quan de temps es podria necessitar perquè això passés?

    1. No es descabellada. De fet, és el que acostuma a passar. Però aquest coronavirus no sembla que tingui massa pressa per anar mutant. Tot suggereix que seguirà més o menys com ara. Tot i que amb els virus mai pots estar segur del tot, que sempre guarden sorpreses,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *